dimarts, de març 18, 2008

notes breus en tornar de viatge

La setmana passada vam ser a Mallorca. I, com sempre, hem anat de bòlit, hem fet moltes coses i hem vist molta gent, però han quedat coses per fer i gent per veure. Sembla que mai no tinguem prou temps quan hi anem. I com sempre, han passat coses mentre érem a Mallorca.

La plaça del diamant
Vaig fer coincidir el viatge amb la representació de “La Plaça del Diamant” al Teatre Principal. I vaig enviar ma mare a comprar les entrades el primer dia que es van posar a la venda. No me’n penedeixo. Va ser una experiència meravellosa, la millor de tot el viatge. Això sí, m’he quedat amb les ganes de veure l’escenografia original.

Quan el coneixement de baix fa perdre el de dalt...
Hi havia un bon rebombori per Mallorca, perquè un regidor del PP de la legislatura anterior s’ho havia passat molt i molt bé a un local de Palma que es dedicava a la prostitució gai, però pagant amb la Visa del consistori. Això és, evidentment, l’única cosa que se li pot retreure, que s’hagi pagat la diversió amb diners públics.
Personalment, em sembla genial que cadascú faci la vida sexual que li sembli millor, però no deixa de ser trist que acabin enganxant d’aquesta manera la gent que, precisament, ven la imatge de persona molt religiosa. Crec que seria molt millor que les perversions fossin públiques que privades. Això potser no es massa popular, ni guanya gaire vots, però dóna la llibertat de poder viure tranquil·lament, oberta, sense haver-se d’amagar de res. I fins i tot pot passar que es trobi una parella que comparteixi les pròpies perversions.
Parlant de parella... em sap greu per la dona i els cinc fills els quals, suposo, deuen haver estats els darrers a saber-ho. Espero que els nens no estiguin en edat cruel, perquè no voldria ser a la seva pell a l’hora d’anar a escola i aguantar els comentaris dels companys.
I això sí, el que sigui que li passi, s’ho mereix. Però per cap de fava. S’ha de ser molt curt d’enteniment per fer aquestes coses pensant que no es sabrà. I més encara a Mallorca, on fins i tot s’arriba a saber el que mai no s’ha fet. Sembla mentida que ningú expliqui aquestes coses als polítics quan accedeixen a un càrrec públic.

I ara, la notícia

Tornarem a Mallorca!

Encara no hi ha data, encara estem en fase d’organitzar-ho tot, però la idea és tornar, i tenir el campament base a Mallorca enlloc de a Portugal. Ja us tindré informats.

1 comentari:

Anònim ha dit...

A Rodrigo de Santos le perdió la bragueta. Supongo que el sexo y la coca le obcecarían hasta límites extremos. La adicción no es ninguna excusa; sólamente una explicación a su conducta. Mucha gente tiene en su alma lo que algunos llaman un "jardín trasero", aspectos que nadie conoce y que únicamente ampara el anonimato. Lo reprobable de Rodrigo de Santos es que financiara sus aficiones con dinero público. Para mí sería igual de grave si hubiese empleado la visa para pagar la compra de la semana en el supermercado.
Ahora bien, la dirección del PP mallorquín tiene gravísimas responsabilidades en el asunto. Hace años que se sabe que Rodríguez de Santos es un pichabrava. Yo, que no le conozco de nada, ya lo sabía. Ignoraba lo de la coca y las preferencias sexuales específicas del sujeto, pero me resisto a creer que en Palma no se conocieran. Estas cosas, en Mallorca, se saben antes incluso que las hagas. El PP la cagó manteniendo a este señor en primera línea municipal sabiendo sus debilidades.
La sabiduría popular ya lo dice: las guerras se libran fuera de casa. Y se pagan con tu dinero.