diumenge, de març 02, 2008

avui fa trenta-quatre anys



Un bocí de la banda sonora de Salvador, un rèquiem amb melodia de fons, una melodia que tots coneixem bé: I si canto trist, de Lluís Llach.

I SI CANTO TRIST

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec
d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort a què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant de la gent del carrer
amb la força dels mots arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.

I ara, la cançó:



I el meu comentari? Una llàstima que Salvador no visqués vuit setmanes mes. Potser hauria mort amb una mica d’esperança en el futur.

1 comentari:

joana ha dit...

Molt emotiu.
Jo també he començat el dia posant un post al meu blog sobre en Puig Antich.
:-(