divendres, de juny 25, 2010

fins els nassos de pagar i callar...

Estic fins els nassos de pertànyer a la classe d’imbècils que paga, calla i aguanta. Ara mateix tinc a casa a un jove que m’està “arreglant” la instal·lació de butà. Tinc la cuina dins la cuina i la bombona a fora, cosa que sembla molt més lògica, i sobretot segura, que tenir la bombona dins, en un armari de la cuina, com molta gent. El que va venir abans a “revisar-la” em va dir que ja no bastava que la goma de la cuina a la bombona passés per dins un tub de metall que travessava la paret. Ara resulta que hi ha d’haver “instal·lació” i que la tal instal·lació ha de tenir un tub de metall a dins, amb clau de pas, i un a fora, i després un tub de goma a cada costat, a dins i a fora. I quan li he dit que no volia el tub a la vista m’ha proposat fer un forat a la paret (WTF!). I aquí és quan m’he emprenyat com una moneia, evidentment. Entre altres coses perquè el meu veí té la bombona dins l’armari que hi ha al costat de la cuina, a l’altre costat de la meva paret del passadís. I a tothom li sembla d’allò més segur menys a mi. I els catorze habitants del pis llogat i rellogat que hi ha a l’edifici on viu ma mare tenen no se sap quantes bombones de butà en ves a saber quines condicions i ningú, ni el propietari, tenen collons de saber com està la instal·lació.
Però clar, com que jo pertanyo a la classe d’imbècils que ho volen tenir tot legal i paga, jo sóc un blanc fàcil i ells no. I jo de moment pagaré la instal·lació i deixaré que em foradin les parets i que em deixin un nyerro a la vista, i els altres es veu que no. Això sí, tinc clar que no tinc res millor que fer en tot l’estiu que encalçar aquesta gent. I com ho hagin fet malament, o com m’hagin mentit quant a com cal tenir-ho tot els denunciaré.
Estic farta de tenir el cotxe assegurat i de saber que hi ha una animalada de gent que no l’hi té.
Estic farta de fer el que Repsol i Endesa em diguin sense badar boca. Estic farta de no poder declarar-me insubmisa fiscal perquè les retencions me les fan abans de pagar-me el sou, i prou que s’asseguren de cobrar-me més del que em toca pagar (i si resulta que no en tenen prou, tampoc no tenen cap problema per pujar-me la retenció del 19 al 21 per cent sense avisar primer i per retallar-me el sou unilateralment uns mesos després). I com que tinc dos mesos per dedicar-m’hi, crec que ara mateix començaré a encalçar organitzacions de consumidors, per tal de saber si tota aquesta història que m’han contat és veritat o no, i per denunciar-los si cal.

dimecres, d’abril 28, 2010

hauria d'estar empegueïda...

Idò sí. Ara, remenant pel Facebook, m'he adonat que fa més de nou mesos que no escric res en aquest blog, per això dic que hauria d'estar empegueïda. I a més, supòs que ara em toca fer un d'aquells resums, de pinzellada grossa, que faig de tant en tant, concretament quan m'adono que han passat mesos sense haver dit res.

I això que quan vaig començar a fer feina, i em vaig comprar el netbook, i vaig veure que a la sala de profes hi havia wi-fi vaig pensar que així podria escriure al blog en hores buides. Però no, entre que hi ha molta feina, que a l'insti on faig feina fan uns horaris meravellosos, amb molt poques hores buides, i que la resta del temps sempre tenc mil coses a fer, no he escrit res.

Vist a hores d'ara, supòs que vaig quedar una mica saturada de vida virtual intensa quan va passar tot allò de la Tânia. Va coincidir amb un moment una mica difícil per mor de la crisi, que em va fer prendre la decisió de tornar a la feina. Entre el post de la seva mort i el post en el que explicava que havia tornat a la feina només n'hi ha un on explicava el rumor de la vinguda de Leonard Cohen a Palma. Idò això, que no escrivia perquè tenia altres maldecaps.

Després va venir l'estiu, i la calor em tenia tan aixafada que no tenia esma per fer res, i ficar-me a l'habitació de l'ordinador, la més calenta de la casa, no em feia gens de il·lusió; després de l'estiu vaig haver de tornar a la feina, al mateix institut de l'any passat; a l'octubre vam haver de sacrificar la gossa... un disgust mai vist, ja us ho podeu imaginar! El cas és que entre una cosa i l'altra no he passat pel blog, com a molt deia alguna coseta, poca, pel Facebook.

I avui tampoc escriuré el resum d'aquests nou mesos. Diguem que no em convé molt estar davant l'ordinador, perquè el diumenge a la nit sem van despertar les cervicals i ahir la meva metgessa va veure la inflamació tan brutal que em volia fer la baixa. Jo m'hi vaig negar (el final de curs s'acosta i si no puc anar a treballar després la feina s'acumularà i hauré d'anar a les totes, i passo), i aleshores em va posar una injecció de cortisona i em va enviar cap a casa passant abans per la farmàcia per comprar el còctel meravellós de tota la vida: antiinflamatoris, calmants, dos relaxants musculars diferents i un protector gàstric. I ara començ a estar una mica bé, menys marejada, menys lenta i amb menys mal. Però no vull forçar la màquina, que ja està prou atrotinada i per això seré bona nina i me n'aniré a la meva butaca.

I aviat, tan aviat com pugui, escriuré el resum d'aquests nou mesos en un parell (mallorquí, aviso) de posts. ;)