dilluns, de gener 12, 2009

em preocupa molt... però molt


El que més m'ha preocupat aquestes darreres setmanes ha estat la salut de la Tânia, o Snowshoee per als bookcrossers de tot el món. La Tânia té 26 anys i ja fa temps que pateix una malaltia de cor i que espera un transplantament. El darrer any ha entrat i sortit de l'hospital vàries vegades, però ara la situació ja és molt greu.
Abans de les vacances va ingressar a l'hospital pel seu propi peu i ara mateix és a la UCI, sedada i intubada. Se suposa que si empitjora més li posaran un cor mecànic. Jo, sincerament, ja no sé què més esperen que falli per posar-li, però jo no sóc metge, és clar.
El cas és que fem l'única cosa que podem fer: pensar en ella, i esperar que arribi el cor, i que ella es posi bé.
Una vegada més, els bookcrossers de tot el món han demostrat que són fantàstics: des del fòrum portuguès van fer aquest blog de suport, i ja veieu com ha respost la gent.
Jo per la meva part vaig fer el mandala que hi ha a dalt, perquè la gent pogués pintar-lo pensant en ella i amb la intenció de que li arribi el cor que necessita.
Us convido a enviar energia positiva a la Tânia. La necessita molt.

un apunt llarg, fet de notes petites

Així, com qui no se’n tem, fa gairebé dos mesos que hem tornat. Hem anat tan escopetejats entre la mudança i les festes que no he tingut temps d’escriure res, ni de telefonar gairebé ningú. I crec que ara toca posar-me al dia, deixar unes quantes coses clares, per poder seguir com si res. I és que de vegades costa molt reprendre el fil...

La tornada
Tot va anar bé. Encara tenim la casa i l’oficina plenes de trastos i de caixes, i queda molt per fer, però poc a poc ens en sortirem. Al final, el problema dels animals no va ser tan terrible com m’esperava. Vam tornar tots en avió. Una mica caòtic, però tot va anar bé i sembla que s’han adaptat al nou entorn. La cussa, tot d’una que va arribar, va ensumar el sofà i hi va pujar. I ja va estar adaptada. El moix es va torbar una setmana a sortir al carrer. Crec que no es sentia massa segur. Després va començar a venir a passejar amb nosaltres (humans i cans), i encara dura. Ara ja demana que li obrim la porta del carrer, però sembla que li agrada això de venir a passejar amb els humans i els cans i sol venir sempre que sortim, bé, sempre no, només ve de nit. A la caleta ha trobat un arbre on s’esmola les ungles i després es rebolca a l’arena. És tot un espectacle.

Les festes
Han estat poc festes, la veritat. D’ençà de mon pare és mort la cosa no és com abans. I si hi afegim que acabàvem d’arribar i estàvem fins al cap d’amunt de trastos i que molts amics van anar a passar les vacances fora de l’illa... res, això, que hi va haver poca festa.

El xoc cultural: la tele
He d’admetre que m’he quedat totalment al·lucinada mirant la tele. Potser hauria d’explicar que a Portugal gairebé no veia la tele. I quan la veia, era TVCI. I ara m’he trobat amb tots aquests canals (i no en veig ni una quarta part que els meus veïns, que encara hem de fer arreglar l’antena) i, sobretot, tots els estris que vénen de matinada i he tingut una mena de no sé què que m’ha deixat sense paraules. M’ha quedat molt clar que les coses poden canviar molt en pocs anys.

Nova zona oficial de BookCrossing a Palma
Hem decidit obrir una zona oficial de bookcrossing a Palma, a les nostres oficines. Encara he d’organitzar els llibres, però en principi hem decidit que els llibres de la nostra col·lecció permanent estaran disponibles per a la seva consulta. En arribar el moment ja jo farem públic al web, i també posarem una llista de les obres que es podran consultar.

Faré una xerrada sobre mandales
M’han convidat a fer una xerrada sobre mandales a un centre de teràpies alternatives de Binissalem. Possiblement serà el mes que ve. Em fa il·lusió. De moment no sé gaire cosa més, però en tenir clar el dia i l’hora ja us ho diré.