...i he comprat coses.
Normalment, quan vaig al súper xinès hi ha dues categories de compres. D’una banda hi ha les coses que sé què són, i que compro habitualment, com el tofu, els bolets, les pipes de gira-sol amb regalèssia, o el xarop per la tos. Després hi sol haver les coses que compro perquè no sé què són i les vull provar. Sóc gastronòmicament agosarada, com em deia un amic meu. D’aquestes coses, algunes passen a la categoria de petites felicitats quotidianes, com les bolles d’arròs farcides de pasta de sèsam negre, que es serveixen dins una beguda a base de gingebre. La mescla de sabors és una cosa indescriptible. N’hi ha d’altres que es tornen a comprar perquè m’han agradat, i d’altres que no, ni de conya. Acaben sent una experiència més. Ah, i també hi ha coses que compro per vici, principalment tot allò que prometi tenir una càrrega adequada d’espècies. Poc a poc vaig col·leccionant tots els tipus de te que hi ha a la botiga, per exemple. Tothom que em coneix sap perfectament que triar un te o una infusió a casa meva sol dur feina, perquè en tinc moltíssims.
Ara ho tinc millor que abans quan vaig al súper xinès, i és que abans hi havia un noi que no parlava res que no fos xinès. Ni portuguès, ni anglès. La primera vegada que hi vaig anar vaig intentar comunicar-me amb ell. I ell anava fent que no amb el cap fins que va dir “Non capisci”. I jo vaig veure el cel obert i vaig dir “Parla italiano?” Però tampoc. El cas és que ara hi ha una noia que parla portuguès. Això és un descans, perquè li puc demanar què són les coses, i com es mengen. Crec que dec ser una de les poques occidentals que van habitualment a comprar allà. La primera vegada que em va veure em va demanar si coneixia el menjar xinès. Li vaig dir que una mica, i que tenia la intenció de conèixer-lo més i millor.
Un incís. Els occidentals mengem el menjar fresc o en llauna. Els xinesos deshidraten i assequen, i envasen al buit, en paquets enlloc de llaunes. Molt. I algunes coses tenen etiquetes en un altre idioma, d’altres estan mig en xinès i mig en anglès (potser engrish seria la paraula correcta, enlloc d’anglès) però la majoria estan etiquetades només en xinès.
Segueixo amb l’experiència del súper xinès. D’ençà que hi ha aquesta noia, les coses estan organitzades en categories. Entrant a mà esquerra hi ha una nevera amb el tofu, les verdures fresques i les conserves de peix que s’han de tenir en fresc. Els prestatges del mateix costat tenen verdures i llegums, frescos, deshidratats o al buit. A partir del cantò hi ha els tes i les coses medicinals. Després hi ha un mostrador amb llaunes de conserva, begudes i salses de soja. Al bell mig del súper hi ha els congeladors. I un altre mostrador amb coses per picar: galetes, dolços, fruites i carns i peixos deshidratats per menjar de la bossa, pipes... I finalment hi ha una altra prestatgeria on hi ha fideus, de soja, de patata, de blat tendre i d’arròs, i la premsa. L’oli, la sal, el sucre i els ous són just al costat. Tot això vol dir que ara ja sé més o menys què són les coses segons el lloc on són, encara que l’etiqueta no em doni cap mena d’informació.
Avui he descobert que tinc un altre criteri a l’hora de comprar coses al súper xinès: el que diu l’etiqueta. De fet avui he comprat un te de no sé què només perquè l’etiqueta diu això:
Normalment, quan vaig al súper xinès hi ha dues categories de compres. D’una banda hi ha les coses que sé què són, i que compro habitualment, com el tofu, els bolets, les pipes de gira-sol amb regalèssia, o el xarop per la tos. Després hi sol haver les coses que compro perquè no sé què són i les vull provar. Sóc gastronòmicament agosarada, com em deia un amic meu. D’aquestes coses, algunes passen a la categoria de petites felicitats quotidianes, com les bolles d’arròs farcides de pasta de sèsam negre, que es serveixen dins una beguda a base de gingebre. La mescla de sabors és una cosa indescriptible. N’hi ha d’altres que es tornen a comprar perquè m’han agradat, i d’altres que no, ni de conya. Acaben sent una experiència més. Ah, i també hi ha coses que compro per vici, principalment tot allò que prometi tenir una càrrega adequada d’espècies. Poc a poc vaig col·leccionant tots els tipus de te que hi ha a la botiga, per exemple. Tothom que em coneix sap perfectament que triar un te o una infusió a casa meva sol dur feina, perquè en tinc moltíssims.
Ara ho tinc millor que abans quan vaig al súper xinès, i és que abans hi havia un noi que no parlava res que no fos xinès. Ni portuguès, ni anglès. La primera vegada que hi vaig anar vaig intentar comunicar-me amb ell. I ell anava fent que no amb el cap fins que va dir “Non capisci”. I jo vaig veure el cel obert i vaig dir “Parla italiano?” Però tampoc. El cas és que ara hi ha una noia que parla portuguès. Això és un descans, perquè li puc demanar què són les coses, i com es mengen. Crec que dec ser una de les poques occidentals que van habitualment a comprar allà. La primera vegada que em va veure em va demanar si coneixia el menjar xinès. Li vaig dir que una mica, i que tenia la intenció de conèixer-lo més i millor.
Un incís. Els occidentals mengem el menjar fresc o en llauna. Els xinesos deshidraten i assequen, i envasen al buit, en paquets enlloc de llaunes. Molt. I algunes coses tenen etiquetes en un altre idioma, d’altres estan mig en xinès i mig en anglès (potser engrish seria la paraula correcta, enlloc d’anglès) però la majoria estan etiquetades només en xinès.
Segueixo amb l’experiència del súper xinès. D’ençà que hi ha aquesta noia, les coses estan organitzades en categories. Entrant a mà esquerra hi ha una nevera amb el tofu, les verdures fresques i les conserves de peix que s’han de tenir en fresc. Els prestatges del mateix costat tenen verdures i llegums, frescos, deshidratats o al buit. A partir del cantò hi ha els tes i les coses medicinals. Després hi ha un mostrador amb llaunes de conserva, begudes i salses de soja. Al bell mig del súper hi ha els congeladors. I un altre mostrador amb coses per picar: galetes, dolços, fruites i carns i peixos deshidratats per menjar de la bossa, pipes... I finalment hi ha una altra prestatgeria on hi ha fideus, de soja, de patata, de blat tendre i d’arròs, i la premsa. L’oli, la sal, el sucre i els ous són just al costat. Tot això vol dir que ara ja sé més o menys què són les coses segons el lloc on són, encara que l’etiqueta no em doni cap mena d’informació.
Avui he descobert que tinc un altre criteri a l’hora de comprar coses al súper xinès: el que diu l’etiqueta. De fet avui he comprat un te de no sé què només perquè l’etiqueta diu això:
Jin Yin Hua
HEALTH CARE TEA
Good quality nutritive and delicious.
Feeling of metrapolis sense of happiness.
Quan l’hagi tastat ja us explicaré què és això del metrapolis sense of happiness, que em té molt intrigada.
Però per poesia, el que hi havia al paquet de fruita confitada (no sé quina fruita és, només posa fresh fruit):
Sweet Preserved Fruit
Fashional Classic Goods
The joy is the daintiness, share the delicious food with friends.
També he comprat un altre te (o suposo que és te) instantani que es diu ISATIS ROOT CHONG JI. Els ingredients són: Banlan root, big green leaf, white granulated sugar. No sé de què son les fulles grosses i verdes, ni sé què és l’arrel de Banlan. Aixó sí, la descripció del producte no pot ser més engrescadora. Diu:
This product is made from Banlan root and so on nature plant as main material, distill its effective element, really air concentrated to refine. It is the good drink for anyone to have all the year round either at home or on travelling.
Usage: To be poured on with the boiling water. Three times daily. 1-2 packs each time. Less for children.
Si algú és capaç de dir-me què pestes beuré, que m’ho expliqui, please.
Finalment, he comprat una altra cosa, que segur que és absolutament fastigosa (esper que el moix s’ho mengi, és un snack de peix sec i té pinta de peix sec), però no m’he pogut resistir a l’engrish de la bossa. Transcriuré el contingut en el post següent. I parlant d’engrish... us recomano un blog genial on hi trobareu traduccions meravelloses del xinès a l’anglès. Això sí, prepareu-vos per riure (ja ho sabeu, no es pot beure mentre es llegeixi el blog, i millor si no ho feu quan hi ha gent que dorm).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada