no és això, companys, no és això...

Llegeixo la notícia on s’explica que el PP i el PSOE han tancat la porta a la oficialitat de la llengua asturiana. No puc evitar recordar la cançó de Lluís Llach, ni tampoc puc evitar pensar, amb una pena infinita, que és molt trist que ara mateix sigui tan vigent, i per tantes raons, una cançó escrita fa més de trenta anys.

sobre el "manifiesto" - gràcies, pare

Ja vaig dir fa uns dies que el manifiesto por la lengua común m’havia provocat una sensació d’incredulitat, i que algunes manifestacions de suport al seu contingut m’havien provocat tristesa, sobretot per l’odi que mostren molts dels que diuen recolzar-lo envers els individus bilingües. Em conhorta una mica trobar paraules plenes de sensatesa, en català i en castellà (i també en castellà), el mateix dia que he sabut que la Mesa del Turismo s’hi ha adherit i que he vist aquesta animalada que, si més no, fa riure una mica perquè, com diu algú que conec, si hi ha parlants de castellà incapaços d’entendre que “fruita” vol dir “fruta”, és que aquesta gent no hauria de poder sortir al carrer sense supervisió. O potser és que no ho vol entendre, i en aquest cas poca cosa s’hi pot fer.

Ja que hi sóc, vull donar les gràcies de tot cor als meus pares, per haver-me ensenyat a llegir i a escriure abans en la llengua de la nostra terra que en la suposada llengua comuna aquesta que vol defensar el tal “manifiesto”. Des del 66 fins el 71 pràcticament no vaig estar en contacte amb el castellà, fins al punt que vaig arribar a l’escola pensant que les macetas es deien cussiolos, i també recordo haver dit a una nina a la perruqueria que les olives tenien pinyolo, que allò de hueso era una bestiesa (pintaria l’anunci de “La Española” de la revista)... També m’han contat (això no ho recordo) que abans d’entrar a l’escola em van fer un test i li van comunicar al meu pare que jo era curteta. Mon pare, que era mestre d’escola i sabia perfectament el que tenia a casa, va demanar en quina llengua m’havien fet el test. Quan li van dir que en castellà, ell va contestar tan tranquil que jo no en sabia, que potser si em traduïen el test...

I em van escolaritzar en castellà. Com a tothom en els anys setanta. I vaig aprendre el castellà. I no vaig tenir cap problema per arribar a llegir correctament en castellà. De fet, la meva competència lingüística en castellà es igual de bona o millor que en català. Per tant, senyors defensors de la llengua comuna, si realment el que els té preocupats, com diuen, és que els alumnes escolaritzats en català no arribin a assolir una competència lingüística adequada en castellà, no passin pena. Jo vaig aprendre el català a casa i el castellà a escola. No tenia diaris ni televisió en català, ni veia cine en català, i aleshores hi havia molts pocs llibres infantils publicats en català. Vaig aprendre el que els meus pares i el meu entorn em van ensenyar. I ja jo veuen. Escric en català. I fins i tot em puc permetre el luxe de fer servir la ironia en els meus escrits.

No passin pena, senyors pares de família castellans, si els seus fills han de ser escolaritzats en català. Vostès poden fer amb els seus fills una feina tan bona com la que els meus pares van fer amb mi. Diré més: els seus fills tenen accés a molts diaris en castellà, a tots els llibres que vulguin, el 90% de l’oferta televisiva és en castellà. Per tant, la seva feina serà molt més senzilla que la dels meus pares fa gairebé quaranta anys. Estiguin tranquils. Jo, com molta gent de la meva generació, sóc la prova de que és possible educar un fill en la llengua de la família, preservant l’ús d’aquesta llengua, encara que la llengua de l’escola, i de tot un estat, sigui una altra. De debò, estiguin tranquils, que si el català va sobreviure al castellà no li passarà res.

I, mon pare, gràcies. De tot cor.

després de tres setmanes...

Com passa el temps! D’ençà que hem tornat no he trobat el moment de dir res per aquí. I no per falta de coses a dir, sinó més aviat per un excés de coses a fer. Fa una estona, he vist al blog d’un amic el meu darrer post, de fa tres setmanes i gairebé no em creia que hagués passat tant de temps, però es veu que sí. Els viatges m’atabalen molt. Em costa tornar a la rutina i prendre el fil.

Hem estat a Mallorca. Hi vam anar en cotxe perquè ma mare havia tingut un accident i el seu cotxe encara no estava arreglat. Va ser una pallissa, però m’ho vaig passar bé. M’agrada conduir. Vam partir dia 7, vam fer nit a Alcalà de Henares (un amic nostre fa feina a un hotel d’allà i vam aprofitar per veure’l, sopar i fer una xerrada) i l’endemà vam arribar fins València per agafar el vaixell. I dia 9 a les 6 del matí ja érem a Palma.

A Mallorca, tot com sempre: moltes feines i poc temps per fer-les. Vam veure molta gent i vam fer moltes coses, però van quedar amics sense veure i coses sense fer. I vaig passar calor, com sempre que vaig a Mallorca i no és hivern de ple. El cos s’acostuma aviat a les temperatures suaus. Crec que tots dos necessitàvem el viatge. A mi em feia falta sortir i veure gent. I en Jorge necessitava desconnectar una mica. Potser els moments més agradables són els més inesperats, com el dinar al Portitxol (gràcies Tino, per la companyia i pel suggeriment) i el sopar improvisat a ca na Toñi després d’un dinar de pa amb oli a un bar de Binissalem, de moltes copes de vi i d’herbes mesclades i d’un joc de bitlles amb la Wii (la meva primera vegada, amb les bitlles i amb la Wii). Ah, i vaig rebre el meu llibre, que ara ja es pot trobar a les llibreries Dual i La Llave.

I vam tornar, una mica sense tenir-ho massa clar, per allò de la vaga de transports, i també vam fer nit a Alcalà. I l’endemà vam fer la resta del camí. Crec que som animals de costums, tant com els cans i el moix. A la tornada el primer dia vam dinar al mateix restaurant a la A3 on havíem dinat quan vam venir pel gener de 2005. I l’endemà vam dinar al mateix restaurant on havíem dinat l’altra vegada, a l’A52, passat Puebla de Sanabria però abans d’entrar a Ourense, després del primer túnel. S’hi menja de conya, per això ho dic, per si hi passeu.

I d’ençà que he arribat... molta feina, moltes emocions, i poc temps per compartir-les. En voleu un parell? (El parell, com sempre, mallorquí.)

- Incredulitat (de vegades no sé si és el 2008 o si hem tornat 30 o 40 anys enrera)
- Tristesa (sobretot pel to d’algun dels comentaris)
- Fàstic (si això és periodisme...)

carta abierta a Joachim Hunold, director general de Air Berlin

(en castellà, perquè m’entengui)

Señor Hunold:

Aunque comparto la opinión de mis amigos y colegas y en otras circunstancias posiblemente seguiría su ejemplo [1], [2], [3], [4], [5], [6], yo no puedo ni quiero amenazarle con dejar de volar con su compañía. Lamentablemente no tengo elección: su compañía es la única que me ofrece un vuelo diario, directo y a un precio más o menos razonable entre mi ciudad natal, Palma, y el sitio donde vivo desde hace unos años, en Portugal.

Lo que sí voy a decirle es otra cosa: después de su editorial (en català) en la revista de a bordo puedo afirmar sin ningún tipo de problemas que me cae usted francamente mal. Comparto la opinión que expresa el Diari de Balears: para mí es usted persona non grata. No es de extrañar, ya que no suele caerme bien la gente que adereza su manifiesta ignorancia con altas dosis de prepotencia y de soberbia. Y, normalmente, en esos casos tiendo a pagarles con la misma moneda.

Por eso no voy a prometerle que no volveré a volar con Air Berlin; por una parte no me gusta mentir, y por otra parte creo que lo que yo voy a prometerle le hará mucha menos gracia que lo que prometen todos esos mensajes de correo electrónico que su compañía está recibiendo estos días. Así pues, yo seguiré volando con Air Berlín y seguiré haciéndolo con la misma frecuencia de los últimos años. No va a perder un cliente, no.

Más bien todo lo contrario: con ese texto se ha ganado un cliente absolutamente exigente e intransigente, así que lo que le prometo es que dejaré de ser comprensiva con sus azafatas, que habitualmente no hablan más que alemán. A partir de ahora dejaré de dirigirme a su personal de vuelo en inglés (de todas formas no sirve de mucho, el inglés que hablan está entre lo patético y lo inexistente) y me pondré realmente borde y exigiré que se me atienda en una de las lenguas del país de origen o de llegada de mi vuelo, es decir, en español o en portugués. Y cada vez que el personal de vuelo sea incapaz de dirigirse a mí en una de esas dos lenguas pediré una hoja de reclamaciones (los lectores de este blog saben que no suelo tener problemas para eso) e interpondré una queja ante quien haga falta contra la compañía que usted dirige. Y, por supuesto, animaré a colegas, amigos y familiares para que hagan exactamente lo mismo.

Si usted puede permitirse escribir ese artículo para su revista de a bordo cuando le piden que atienda a sus clientes en su lengua (lengua oficial en el sitio donde la compañía para la que trabaja ha elegido tener el hub, le guste o no), sus clientes también tienen todo el derecho del mundo a ponerse serios y a exigir unos mínimos a su compañía. Mi mínimo, de momento, es que en sus vuelos haya personal capacitado para atender a los pasajeros en las lenguas de los países de origen y de destino del vuelo. Así que ya sabe, le conviene ir pensando en enorgullecerse también de tener en cada vuelo entre España y Portugal al menos un tripulante que hable español y otro que hable portugués, o uno que hable ambas lenguas, o verá cada vez más hojas de reclamaciones y recibirá más denuncias.

perquè n'hi ha que encara estan pitjor...

Fa un parell d'anys, mentre anava per un carrer d'Avilés em vaig topar amb un cartell si fa no fa com aquest i no me'n podia avenir. Era una convocatòria per a la mateixa mani de cada any. Em semblava totalment increïble que a Astúries la seva llengua no es faci servir més que a casa. Encara m’ho sembla.

Em sembla mentida que es publiquin llibres i es subvencionin, quan la llengua és tractada com si només fos una curiositat autòctona, si arriba. Els al·lots poden anar a classe d’asturià, sempre i quan l’escola ho reclami i hi hagi prou alumnes que ho demanin. Això sí, ni somnien en la idea absurda de rebre les classes de ciències naturals o socials en asturià. Però encara n'hi ha més: la Universitat d’Oviedo forma professors de llengua asturiana, però no és una llicenciatura. Sembla que al Consell d’Universitats encara no li ha sortit d’on sigui que surten aquestes coses autoritzar aquesta llicenciatura.

Des d’aquí em vull solidaritzar amb tots els asturians que parlen aquesta curiositat autòctona perquè, per molt que ens queixem de la situació del català, encara n’hi ha que estan pitjor, molt pitjor.

Una curiositat: el mirandès, que de fet és asturià, sí que és llengua oficial a Portugal, als territoris on es parla.

Enllaços sobre aquest tema:
Academia de la Llingua Asturiana
Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana

Língua Mirandesa

Sítio del Mirandés

You Sou Mirandés

hai wei xin shang shi

INTRODUCTION TO PRODUCT

This introduction choise material strict. The artist is consummate rain nature, nutrition compositwn with savory low-fat and full of high protehn and other nourishments,Instant serze after opening. It is ideal food for faminy and tourist. It is most suitable food for given as a present.
Ingredient list: fresh sea fish, sugar, refinedsalt, monosvai-n m
Storage:keep in dry,Ventil-ated and cool place keep of damp heat and pressure.
Date of production: See seal line or see certificate licernee inside packingStorage life: see the inside label

Nota: això és una transcripció fidel del paquet de peix sec, majúscules i espais (o falta d'espais) inclosos. Si algú em pot explicar què hi fa un artista en una etiqueta de peix sec ho agrairé de tot cor.

acabo de tornar del súper xinès...

...i he comprat coses.

Normalment, quan vaig al súper xinès hi ha dues categories de compres. D’una banda hi ha les coses que sé què són, i que compro habitualment, com el tofu, els bolets, les pipes de gira-sol amb regalèssia, o el xarop per la tos. Després hi sol haver les coses que compro perquè no sé què són i les vull provar. Sóc gastronòmicament agosarada, com em deia un amic meu. D’aquestes coses, algunes passen a la categoria de petites felicitats quotidianes, com les bolles d’arròs farcides de pasta de sèsam negre, que es serveixen dins una beguda a base de gingebre. La mescla de sabors és una cosa indescriptible. N’hi ha d’altres que es tornen a comprar perquè m’han agradat, i d’altres que no, ni de conya. Acaben sent una experiència més. Ah, i també hi ha coses que compro per vici, principalment tot allò que prometi tenir una càrrega adequada d’espècies. Poc a poc vaig col·leccionant tots els tipus de te que hi ha a la botiga, per exemple. Tothom que em coneix sap perfectament que triar un te o una infusió a casa meva sol dur feina, perquè en tinc moltíssims.

Ara ho tinc millor que abans quan vaig al súper xinès, i és que abans hi havia un noi que no parlava res que no fos xinès. Ni portuguès, ni anglès. La primera vegada que hi vaig anar vaig intentar comunicar-me amb ell. I ell anava fent que no amb el cap fins que va dir “Non capisci”. I jo vaig veure el cel obert i vaig dir “Parla italiano?” Però tampoc. El cas és que ara hi ha una noia que parla portuguès. Això és un descans, perquè li puc demanar què són les coses, i com es mengen. Crec que dec ser una de les poques occidentals que van habitualment a comprar allà. La primera vegada que em va veure em va demanar si coneixia el menjar xinès. Li vaig dir que una mica, i que tenia la intenció de conèixer-lo més i millor.

Un incís. Els occidentals mengem el menjar fresc o en llauna. Els xinesos deshidraten i assequen, i envasen al buit, en paquets enlloc de llaunes. Molt. I algunes coses tenen etiquetes en un altre idioma, d’altres estan mig en xinès i mig en anglès (potser engrish seria la paraula correcta, enlloc d’anglès) però la majoria estan etiquetades només en xinès.

Segueixo amb l’experiència del súper xinès. D’ençà que hi ha aquesta noia, les coses estan organitzades en categories. Entrant a mà esquerra hi ha una nevera amb el tofu, les verdures fresques i les conserves de peix que s’han de tenir en fresc. Els prestatges del mateix costat tenen verdures i llegums, frescos, deshidratats o al buit. A partir del cantò hi ha els tes i les coses medicinals. Després hi ha un mostrador amb llaunes de conserva, begudes i salses de soja. Al bell mig del súper hi ha els congeladors. I un altre mostrador amb coses per picar: galetes, dolços, fruites i carns i peixos deshidratats per menjar de la bossa, pipes... I finalment hi ha una altra prestatgeria on hi ha fideus, de soja, de patata, de blat tendre i d’arròs, i la premsa. L’oli, la sal, el sucre i els ous són just al costat. Tot això vol dir que ara ja sé més o menys què són les coses segons el lloc on són, encara que l’etiqueta no em doni cap mena d’informació.

Avui he descobert que tinc un altre criteri a l’hora de comprar coses al súper xinès: el que diu l’etiqueta. De fet avui he comprat un te de no sé què només perquè l’etiqueta diu això:

Jin Yin Hua
HEALTH CARE TEA
Good quality nutritive and delicious.
Feeling of metrapolis sense of happiness.

Quan l’hagi tastat ja us explicaré què és això del metrapolis sense of happiness, que em té molt intrigada.

Però per poesia, el que hi havia al paquet de fruita confitada (no sé quina fruita és, només posa fresh fruit):

Sweet Preserved Fruit
Fashional Classic Goods
The joy is the daintiness, share the delicious food with friends.

També he comprat un altre te (o suposo que és te) instantani que es diu ISATIS ROOT CHONG JI. Els ingredients són: Banlan root, big green leaf, white granulated sugar. No sé de què son les fulles grosses i verdes, ni sé què és l’arrel de Banlan. Aixó sí, la descripció del producte no pot ser més engrescadora. Diu:

This product is made from Banlan root and so on nature plant as main material, distill its effective element, really air concentrated to refine. It is the good drink for anyone to have all the year round either at home or on travelling.
Usage: To be poured on with the boiling water. Three times daily. 1-2 packs each time. Less for children.

Si algú és capaç de dir-me què pestes beuré, que m’ho expliqui, please.

Finalment, he comprat una altra cosa, que segur que és absolutament fastigosa (esper que el moix s’ho mengi, és un snack de peix sec i té pinta de peix sec), però no m’he pogut resistir a l’engrish de la bossa. Transcriuré el contingut en el post següent. I parlant d’engrish... us recomano un blog genial on hi trobareu traduccions meravelloses del xinès a l’anglès. Això sí, prepareu-vos per riure (ja ho sabeu, no es pot beure mentre es llegeixi el blog, i millor si no ho feu quan hi ha gent que dorm).

t'adones, amic

T'adones, company,

que a poc a poc ens van posant el futur

a l'esquena;

t'adones, amic.

T'adones, company,

que ens el van robant cada dia que passa;

t'adones, amic.

T'adones, company,

que fa ja molts anys

que ens amaguen la història

i ens diuen que no en tenim;

que la nostra és la d'ells,

t'adones, amic.

T'adones, company,

que ara volen el futur

a poc a poc, dia a dia, nit a nit;

t'adones, amic.

T'adones, company,

no volen arguments,

usen la força,

t'adones, amic.

T'adones, company,

que hem de sortir al carrer

junts, molts, com més millor,

si no volem perdre-ho tot,

t'adones, amic.

T'adones, company,

t'adones, amic.

Raimon (1972)

Avui he anat a comprar i pel camí escoltava en Raimon. M’ha sobtat aquesta cançó, feia molt temps que no l’escoltava. No deixa de ser trist, molt trist, que ara mateix les coses estiguin, si fa no fa, com quan la va escriure fa trenta-sis anys. I ara fa una estona, mirant el telenotícies he vist que justament avui a actuat a Barcelona. Han donat un petit fragment de l’actuació. Cantava “Jo vinc d’un silenci”. I també és vigent a hores d’ara. I és trist. Molt.

una veritat com un temple a un temple

Aquesta pintada és al mur lateral de l'antiga catedral de Bragança. He de dir que m'hauria agradat més si enlloc de dir "Como pode um homem pensar livremente na sombra de uma igreja!" hagués dit "Como pode um homem pensar livremente na sombra da igreja!". Matisos, coses que canvien de sentit pel fet de fer servir l'article indefinit o el definit...

Això sí, si el sentit fos més definit, dedicaria aquesta frase a la Conferència Episcopal Espanyola. De tot cor.

això serà llarg...

Resulta que remenant per la xarxa he arribat a un bonic article del diari Avui que remet a un lloc web molt cutre que es diu “Pueblos de España”. He volgut comprovar si els pobles de les Balears estaven tan ben tractats com els catalans. I... he trobat això. En majúscules (perquè eren així), els del web; després la traducció correcta en color de cel (gràcies Gabriel Bibiloni per la teva feina) i després, els meus comentaris, de conya, perquè o t’ho prens així o t’emprenyes miserablement, i no convé. També m'he permès fer més suggeriments. Àixò sí, seria meravellós poder veure per un forat l'experiència religiosa d'aquells que vagin de viatge per les Balears intentant trobar els pobles que surten al web aquest...

De fet, s'ha de tenir coratge per traduir el que un veu al mapa a cop de diccionari o de traductor automàtic per després posar-ho a un web que es defineix amb aquestes paraules: es un proyecto de colaboración que pretende crear una gran archivo de información sobre la cultura de nuestros pueblos, tradiciones rurales, historia que los define, fotografías para el recuerdo. Coratge, collons o mala bava... vés a saber! Perquè el que queda clar és que la cultura dels pobles se la passa pels dallonses des del moment en què deixa de banda el nom real del poble com a primera mesura visible. I ho fa sense manies ni complexos, perquè el mapa que mostra és en català. Val més que calli, perquè com més va més m'encenc. :)

A més, cal dir que crida l’atenció la manca de consistència de la traducció. I queda clar que el mapa que feia servir era dels vells. Si esteu bevent, deixeu de fer-ho, el vostre monitor és en perill greu d’esquitxada.

ALARO - Alaró
ALCUDIA - Alcúdia
ANDRATX – Tot un detall que no hagi posat Andrache, perquè el Port d’Andratx sí que s’ha convertit en Puerto de Andrache
ARANJASA – l’Aranjassa
ARIANI - Ariany
ARRACO – l’Arracó
ARTA - Artà
BAÑOS DE SAN JUAN – Poble desconegut... és un poble?
BAYALBUFAR – Banyalbufar (Tots els mallorquins sabem perfectament que això en castellà es “Cuernoalsoplar”, que consti)
BINISALEM - Binissalem
BUGER - Búger
BUÑOLA – Bunyola (Tot un detall que no hagi posat “Buñuela”)
CALA BLAVA – (I per què no “Cala Azul (Oscuro)”?)
CALA BONA – I “Cala Buena” no hauria estat més bo d’entendre?
CALA DE ALCALFAR – Cala d’Alcanfar
CALA DE ORO – Cala d’Or
CALA EN PORTER – Cala el Portero quedaria més entenedor
CALA FIGUERA – Això evidentment hauria de ser Cala Higuera
CALA GRACIO – Cala Gració
CALA MILLOR – Això està clar que hauria de ser Cala Mejor
CALA RATJADA – Cala Rajada (però potser hauria d’haver optat per Cala Chorreo o Cala Raya)
CALA SAN VICENTE – Cala Sant Vicenç
CALA SANTA GALDANA – Cala Galdana
CALVIA - Calvià
CAMPOS DEL PORT – I per què no Campos del Puerto, com en altres temps?
CAN CLAVO – Sembla que és entre Santa Gertrudis i Jesús, a Eivissa. Hi dec haver passat cinquanta mil vegades, però ni si em maten...
CAPDELLA – el Capdellà (Idò jo crec que “El Cabo de Allá” quedaría molt, molt millor...)
CAPDEPERA – (I per les mateixes cinc-centes... “Cabodepera”)
CAS CATALA – Cal Català (Això vol dir “Casa del Catalán”, mira que no saber-ho...)
CAS CONCOS – Cals Concos – O “Casa de los Solterones” (y Solteronas, per ser políticament correcte)
CASA DE LA CRUZ – Can Creu (aquí sí que ha trobat que Can vol dir “casa de”, eh? - però sobra el "la", llàstima...)
CASES NOVAS – Cases Noves (o Casas Nuevas, per fer-ho com toca, no?)
CASES VELLAS DE FORMENTOR – Casas Viejas, home, Viejas...
CIUTADELLA DE MENORCA – I això de Ciutadella en castellà no hauria de ser Ciudadela?
COLLADO DE LA RABASA – Coll d’En Rabassa (el Collado – a mí m’agrada més Cuello- del Señor Rabassa) que “En” significa que lo de detrás es una persona, oiga.
COLONIA DE SAN JORGE – la Colonia de Sant Jordi (Devia ser Jacques, que era molt mascle, matant dragons...)
CONSELL – (I això em voldreu dir que no hauria de ser “Consejo”?)
DEIA - Deià
EL ARENAL – l’Arenal
EL MEDIODIA GRANDE – el Migjorn Gran
EL PILAR DE LA MOLA – Al mapa hi diu “Pilar de la Mola”...
ES CALO – El Caló
ES CANAR – El Canar
ES CASTELL – El Castell de Sant Felip
ES LLOMBARDS – Els Llombards
ES MERCADAL – El Mercadal
ES PALMER – El Palmer (suposo... és devers Campos)
ES PORT – Segons el mapa, és el Port d’Alcúdia (!)
ES PUJOLS – Els Pujols
ESGLAYETA – l’Esgleieta
ESTAÑOL DE MEDIODIA – l’Estanyol de Migjorn (“el Estanquito de Mediodía”, en bon castellà)
IBIZA – Eivissa (però així no té nom de cotxe...)
JESUS - Jesús
LA COLONIA DE SAN PEDRO – La Colònia de Sant Pere
LA CRUZ ROJA – la Creu Vermella
LA PUEBLA – La Pobla d’Uialfàs
LLORET DE VISTA ALEGRE – Lloret de Vistalegre
LLUBI - Llubí
LUZMAYOR – Llucmajor (res a veure amb la llum, eh?)
MAHON – Maó
MANCOR DE LA VALL – Mancor (i encara gràcies que no ha posat “del Valle”)
MARRATXI - Marratxí
MONTUIRI – Montuïri (si no ha posat un miserable accent era massa esperar que hi hagués una dièresi, evidentment)
PALMA DE MALLORCA – Palma (i prou)
PALMA NOVA – Palmanova (un detall que no hagi aclarit que això volia dir “Palma Nueva”)
POLLENSA – Pollença (sí, un altre símbol estrany, la ç)
PORT DE SOLLER – el Port de Sóller
PORTAL NOUS – Portals Nous (encara que “Portales Nuevos” queda molt més castís)
PORTO COLOM – Portocolom (I “Puerto Palomo” no?)
PORTO CRISTO - Portocristo
PORTO PETRO - Portopetro
PUENTE DE INCA – el Pont d’Inca
PUERTO DE ANDRACHE – olé, (en francés, con leche), com deia el meu professor de llatí de BUP!
PUERTO DE SAN MIGUEL – Port de Sant Miquel
PUIGPUÑENTA - Puigpunyent
SA CABANETA – La Cabaneta (“La Cabañita” quedaria tan mono...)
SA CANAL – La Canal
SA CASA BLANCA – La Casa Blanca
SA MESQUIDA – La Mesquida
SA RAPITA – La Ràpita
SA SAVINA – La Savina
SAN AGUSTIN – Sant Agustí
SAN ANTONIO DE PORTMANI – Sant Antoni de Portmany
SAN CARLOS – Sant Carles
SAN CLEMENTE – Sant Climent
SAN FERNANDO DE LAS ROCAS – Sant Ferran de les Roques
SAN FRANCISCO DE FORMENTERA – Sant Francesc de Formentera
SAN FRANCISCO DE LAS SALINAS – Sant Francesc de les Salines
SAN JAIME – Sant Jaume
SAN JORGE – Sant Jordi
SAN JOSE – Sant Josep
SAN JUAN – Sant Joan
SAN JUAN DE LABRICHA – Sant Joan de Labritja
SAN LORENZO DE CARDASAR – Sant Llorenç del Cardassar
SAN LUIS – Sant Lluís
SAN MATEO DE LA BARCA – Sant Mateu d’Albarca
SAN MIGUEL DE BALASANTE – Sant Miquel de Balansat
SAN RAFAEL – Sant Rafael
SAN TELMO – Sant Elm
SAN VICENTE – Sant Vicenç
SANTA AGNES DE CORONA – Santa Agnès de Corona
SANTA EUGENIA – Santa Eugènia
SANTA EULALIA DEL RIO – Santa Eulària del Riu
SANTA GERTRUDIS – Santa Gertrudis de Fruitera
SANTA MARIA DEL CAMI – Santa Maria del Camí (del Camino, of course)
SANTA PONSA – Santa Ponça
SANTAÑI - Santanyí
SANTO TOMAS – Sant Tomàs
SECA DE LA REAL – el Secar de la Real
SES OLLERIES – les Olleries
SES SALINES – les Salines
SOLLER - Sóller
SON SERVERA – Son Cervera
VALDEMOSA – Valldemossa (O “Valledemoza”, ja que ens hi posem...)
VILLAFRANCA DE BONANI – Vilafranca de Bonany

traduccions (o no)

Ara fa un moment que he llegit al blog de la Mercè Piqueras que, segons l'ABC, sembla que ens ha sortit un animalet nou, el "cerdo guineano", i això m'ha fet pensar en dues fotos que vaig fer ja fa més d'un any. I com que diuen que les imatges valen més que les paraules, aquí les teniu. Sense comentaris. :)

En un vaixell de Balearia.

En un autobús de l'aeroport de Palma.

la masia de 1907 - destrossant la llengua

Ahir vaig veure l’estrena d’aquest programa. O potser hauria de dir que la vaig patir estoicament. L’ús de la llengua és tan absolutament patètic que veure el programa esdevé insuportable.
Suposo que els costos de producció han estat molt grans, i em demano si no hauria convingut, ja que hi eren, triar uns concursants que parlessin com toca, com a mínim. El seu català està entre el nivell “penós” i “inexistent”. I no, no va ser cap consol que posessin subtítols. Veure castellanades entre cometes no és cap consol, sobretot quan ens estem trencant la closca per endevinar que allò que sona com a j és en realitat una ll, o quan estem intentant esbrinar quantes “a” de totes les de la frase en realitat correspondrien a una vocal neutra.
És molt, molt trist, que després d’haver fet un procés de selecció haguem de patir això.
Diu en mirallet al fòrum del programa al web de TVC: “Preocupant. El baix nivell de català sobretot entre els més joves de les dues famílies, intercalant cada dos per tres frases en castellà. Sembla que només parlin en català davant les càmeres de tv3. Si això és un fidel reflex de l'àrea metropolitana de Barcelona, la nostra llengua està en greu perill.” Tot un detall que algú ho digui, però crec que es queda curt, i molt.

Jo una vegada em vaig queixar de com parlaven alguns actors de “El cor de la ciutat”:

Fa dos anys que visc a Portugal i una de les poques coses que veig és "El cor de la ciutat". De fet, em vaig comprar la parabòlica per poder seguir la sèrie. El meu suggeriment és molt senzill... o potser no. M'agradaria que els personatges parlessin una mica millor. I no em refereixo a les paraulotes, sinó a la pronúncia i a les expressions en general. Trobo que hi ha massa barbarismes, massa expressions calcades del castellà, quan en català tenim expressions molt nostres que volen dir el mateix. I bé... potser sí que les paraulotes i els insults podrien ser una mica més nostres, i més originals. Imagino que em direu que la sèrie intenta ser el reflex de la societat i que els personatges parlen com parla la gent del carrer. Però al carrer hi ha gent que parla bé, que beu "llet" en comptes de "iet" per exemple, gent per a la qual el so de la a-e neutra no és un misteri i que fa servir expressions catalanes en comptes de fer traduccions literals del castellà. Potser es podria intentar que la sèrie fos un reflex d'aquesta altra realitat i així tots parlaríem una mica millor.
Malauradament, "El cor de la ciutat" no és l'únic programa on es poden observar aquestes coses. Sense cercar massa, el nom del programa de la Júlia Otero es tot un exemple del que no s'hauria de fer... és una traducció literal d'una expressió estrangera en argot. Sembla una traducció d'aquelles dels censors dels temps de Franco, o una traducció de programa d'ordinador, o una traducció feta pels autors de "From lost to the river". Sona com sonaria a TV1 un programa de viatges que es digués "Tocando el dos", o com si un concurs d'aquests on pots aconseguir el que vulguis es digués "Soñando tortillas", per exemple. Bé... ja teniu el meu suggeriment. Espero que el passeu on / a qui calgui. Ja veieu que no només té a veure amb "El cor de la ciutat".

La resposta del servei d’atenció va ser al·lucinant:

Gràcies per escriure.
Ens agrada conèixer totes les opinions perquè de totes se n'aprèn.
Ara bé, tu mateixa dius que reflectim la manera com es parla al carrer. És així. No ens sembla apropiat prescindir d'un actor per dir "iet" enlloc de "llet". Si a El cor tothom parlés amb una perfecció absoluta, deixaria de ser precisament això: una sèrie pròxima. I se'ns convertiria en una cosa bastant excloent. Ens fa l'efecte que mantenim un cert equilibri. Si més no, aquesta és la intenció. Això, de tota manera, és opinable. En qualsevol cas, prenem nota del teu comentari i estarem atents per no decebre't. L'objectiu és sumar.
Moltes gràcies i fins aviat.

És a dir... que destrossen la llengua conscientment amb l’excusa de “reflectir la realitat”. Anem bé.

requetequè?

Ja ha començat el curs. I "El cor de la ciutat". I jo he tornat posar la tele. TVCi no sol posar massa anuncis, però just abans de la sèrie, a migdia, toca. I com sempre, ja hi ha algun ensurt dels grossos en veure els anuncis (a la sèrie encara n'hi ha més). Aquesta vegada he sentit allò de "Cous o enriqueixes?" O potser era "Bulls o enriqueixes?" Tant se val, tant "coure" com "bullir" queden eclipsats per aquest "enriquir" tan poc natural i tan calcat d’aquella altra campanya publicitària que ja era prou patètica en castellà. La resposta m'ha deixat absolutament astorada: Jo “requetenriqueixo”! No vols brou? Idò tassa i mitja!

I jo voldria saber si ha estat cosa del traductor, de l’empresa, de l’agència de publicitat o de qui... perquè no em sembla normal que es puguin fer coses d’aquest estil en un anunci. Sí, ja sé que això de “requete...” és corrent en castellà. Però no és corrent, ni correcte, ni crec que ho digui ningú en bon català. Si tanta mandra els feia cercar una expressió equivalent en català, per ventura hauria estat millor no traduir l’anunci. En castellà almenys no fereix sensibilitats lingüístiques.

El pitjor encara està per venir. I si ara resulta que es posa de moda? I si d’aquí a poc temps tenim els actors de les sèries de TV3 “requetefent" coses?

El més fotut de tot és que cap traductor, empresa o agència de publicitat hauria fet una cosa semblant en el cas contrari, és a dir, calcar una expressió catalana en castellà. No... mai sentiràs dir en castellà coses com “Es el caldo más bueno de los que se hacen y se deshacen”, per exemple. Si una llengua ha de patir, que sigui la minoritària, que sembla que per ser minoritària és menys llengua...

Crec que hauré d’escriure als senyors d’Avecrem per demanar clarícies...