tag:blogger.com,1999:blog-103855682024-03-08T05:47:12.916+01:00love is a placede mallorca a portugal, del mar a l'oceà, de no a sí, d'un a dos, de res a tot, de mudança...Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.comBlogger138125tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-22122821553240258272010-06-25T12:46:00.001+02:002010-06-25T12:50:42.018+02:00fins els nassos de pagar i callar...<div style="text-align: justify;">Estic fins els nassos de pertànyer a la classe d’imbècils que paga, calla i aguanta. Ara mateix tinc a casa a un jove que m’està “arreglant” la instal·lació de butà. Tinc la cuina dins la cuina i la bombona a fora, cosa que sembla molt més lògica, i sobretot segura, que tenir la bombona dins, en un armari de la cuina, com molta gent. El que va venir abans a “revisar-la” em va dir que ja no bastava que la goma de la cuina a la bombona passés per dins un tub de metall que travessava la paret. Ara resulta que hi ha d’haver “instal·lació” i que la tal instal·lació ha de tenir un tub de metall a dins, amb clau de pas, i un a fora, i després un tub de goma a cada costat, a dins i a fora. I quan li he dit que no volia el tub a la vista m’ha proposat fer un forat a la paret (WTF!). I aquí és quan m’he emprenyat com una moneia, evidentment. Entre altres coses perquè el meu veí té la bombona dins l’armari que hi ha al costat de la cuina, a l’altre costat de la meva paret del passadís. I a tothom li sembla d’allò més segur menys a mi. I els catorze habitants del pis llogat i rellogat que hi ha a l’edifici on viu ma mare tenen no se sap quantes bombones de butà en ves a saber quines condicions i ningú, ni el propietari, tenen collons de saber com està la instal·lació.<br />Però clar, com que jo pertanyo a la classe d’imbècils que ho volen tenir tot legal i paga, jo sóc un blanc fàcil i ells no. I jo de moment pagaré la instal·lació i deixaré que em foradin les parets i que em deixin un nyerro a la vista, i els altres es veu que no. Això sí, tinc clar que no tinc res millor que fer en tot l’estiu que encalçar aquesta gent. I com ho hagin fet malament, o com m’hagin mentit quant a com cal tenir-ho tot els denunciaré.<br />Estic farta de tenir el cotxe assegurat i de saber que hi ha una animalada de gent que no l’hi té.<br />Estic farta de fer el que Repsol i Endesa em diguin sense badar boca. Estic farta de no poder declarar-me insubmisa fiscal perquè les retencions me les fan abans de pagar-me el sou, i prou que s’asseguren de cobrar-me més del que em toca pagar (i si resulta que no en tenen prou, tampoc no tenen cap problema per pujar-me la retenció del 19 al 21 per cent sense avisar primer i per retallar-me el sou unilateralment uns mesos després). I com que tinc dos mesos per dedicar-m’hi, crec que ara mateix començaré a encalçar organitzacions de consumidors, per tal de saber si tota aquesta història que m’han contat és veritat o no, i per denunciar-los si cal.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-87198224032994061512010-04-28T21:30:00.004+02:002010-04-28T22:09:05.489+02:00hauria d'estar empegueïda...<div style="text-align: justify;">Idò sí. Ara, remenant pel Facebook, m'he adonat que fa més de nou mesos que no escric res en aquest blog, per això dic que hauria d'estar empegueïda. I a més, supòs que ara em toca fer un d'aquells resums, de pinzellada grossa, que faig de tant en tant, concretament quan m'adono que han passat mesos sense haver dit res.<br /><br />I això que quan vaig començar a fer feina, i em vaig comprar el netbook, i vaig veure que a la sala de profes hi havia wi-fi vaig pensar que així podria escriure al blog en hores buides. Però no, entre que hi ha molta feina, que a l'insti on faig feina fan uns horaris meravellosos, amb molt poques hores buides, i que la resta del temps sempre tenc mil coses a fer, no he escrit res.<br /><br />Vist a hores d'ara, supòs que vaig quedar una mica saturada de vida virtual intensa quan va passar tot allò de la Tânia. Va coincidir amb un moment una mica difícil per mor de la crisi, que em va fer prendre la decisió de tornar a la feina. Entre el post de la seva mort i el post en el que explicava que havia tornat a la feina només n'hi ha un on explicava el rumor de la vinguda de Leonard Cohen a Palma. Idò això, que no escrivia perquè tenia altres maldecaps.<br /><br />Després va venir l'estiu, i la calor em tenia tan aixafada que no tenia esma per fer res, i ficar-me a l'habitació de l'ordinador, la més calenta de la casa, no em feia gens de il·lusió; després de l'estiu vaig haver de tornar a la feina, al mateix institut de l'any passat; a l'octubre vam haver de sacrificar la gossa... un disgust mai vist, ja us ho podeu imaginar! El cas és que entre una cosa i l'altra no he passat pel blog, com a molt deia alguna coseta, poca, pel Facebook.<br /><br />I avui tampoc escriuré el resum d'aquests nou mesos. Diguem que no em convé molt estar davant l'ordinador, perquè el diumenge a la nit sem van despertar les cervicals i ahir la meva metgessa va veure la inflamació tan brutal que em volia fer la baixa. Jo m'hi vaig negar (el final de curs s'acosta i si no puc anar a treballar després la feina s'acumularà i hauré d'anar a les totes, i passo), i aleshores em va posar una injecció de cortisona i em va enviar cap a casa passant abans per la farmàcia per comprar el còctel meravellós de tota la vida: antiinflamatoris, calmants, dos relaxants musculars diferents i un protector gàstric. I ara començ a estar una mica bé, menys marejada, menys lenta i amb menys mal. Però no vull forçar la màquina, que ja està prou atrotinada i per això seré bona nina i me n'aniré a la meva butaca.<br /><br />I aviat, tan aviat com pugui, escriuré el resum d'aquests nou mesos en un parell (mallorquí, aviso) de posts. ;)</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-44596375858644333912009-07-23T13:39:00.004+02:002009-07-23T13:43:25.910+02:00no ofèn qui vol, ni qui pot...<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj6DQgul468zLD5lrtDZ7Bya01gfwxOAEt5hud_H5FV2a5nkjd7F5MugYTvs9atWAlWplWwTernW4TdLuVbeLjaN2PEEB_-m8J-EE-2wwrO4xnirPtye1UxOkv-gHqq7AMUwxANA/s1600-h/nikecristiano.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 219px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5361619209987843026" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj6DQgul468zLD5lrtDZ7Bya01gfwxOAEt5hud_H5FV2a5nkjd7F5MugYTvs9atWAlWplWwTernW4TdLuVbeLjaN2PEEB_-m8J-EE-2wwrO4xnirPtye1UxOkv-gHqq7AMUwxANA/s320/nikecristiano.jpg" /></a> ... ofèn qui no es molesta en cercar un traductor,</div><div align="center">o qui tradueix a cop de diccionari,</div><div align="center">o de traductor automàtic.</div><div align="center"> </div><div align="center">Un <a href="http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090715/53744832035.html">article interessant</a> sobre això mateix.<br /></div><div align="center"></div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-36122412617453295582009-07-23T12:31:00.006+02:002009-07-23T13:32:34.534+02:00així neixen les paraules... (i sembla mentida)<div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Aquests del TERMCAT, voleu dir que hi toquen?<br /><br />Avui, després de molt de temps, he entrat al fòrum “d’aquí” de BookCrossing. He anat al fòrum en català i (oh, sorpresa!) resulta que hi havia un missatge dels del TERMCAT, que devien tenir poques feines, fent propostes normalitzadores per designar aquesta cosa que fem els bookcrossers, així com per designar-nos a nosaltres. Termes per substituir bookcrossing i bookcrosser, vull dir. El primer missatge era del 8 de setembre de 2008, (sí, he dit que feia molt de temps que no hi anava).<br /><br />Les primeres propostes eren tan surrealistes i absurdes com <em>lliurellibrisme</em> i <em>lliurellibrista</em>, i <em>allibrament</em> i <em>allibrador</em>. I els verbs derivats per ventura serien <em>lliurellibrar</em> i <em>allibrar</em>, suposo. Collons en tenen, eh? Això que consti. Perquè se n’han de tenir molts per inventar-se aquestes coses. El text íntegre del missatge és aquest: </div><blockquote><p align="justify">Benvolguts,<br /><br />Escrivim aquest missatge des del TERMCAT, Centre de Terminologia, perquè en la darrera reunió del Consell Supervisor (l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana) es van estudiar els termes <em>bookcrossing</em> i <em>bookcrosser</em> amb l’objectiu d’establir-ne les denominacions catalanes més adequades. Temps enrere el TERMCAT ja havia encetat un debat en aquest fòrum sobre aquesta qüestió, però finalment s’ha reprès l’estudi del cas i el Consell Supervisor ha fet dues propostes denominatives: d’una banda, <em>lliurellibrisme</em> i <em>lliurellibrista</em> (per paral•lelisme amb <em>lliurecanvisme</em> i <em>lliurecanvista</em>) i, de l’altra, <em>allibrament</em> i <em>allibrador</em> (en què la supressió de la e de <em>alliberament</em> i <em>alliberador</em> dóna lloc a dues denominacions molt pròximes al substantiu llibre ). En el procés de fixació de la terminologia és imprescindible la participació dels experts de l’àmbit implicat, de manera que us voldríem demanar que ens donéssiu la vostra opinió sobre aquestes propostes. Us semblen adequades? Per quina parella de denominacions us decantaríeu per substituir els anglicismes: <em>lliurellibrisme</em> i <em>lliurellibrista</em> o <em>allibrament</em> i <em>allibrador</em>?<br /><br />Us agraïm per endavant la col•laboració i esperem els vostres comentaris.</p></blockquote><div align="justify">Evidentment, el personal de BookCrossing en general va dir que "i un be negre amb potes rosses", això quan no es declaraven horroritzats per les propostes. (En tot cas els <em>lliurellibristes</em> i <em>allibradors</em> serien els que fessin aquestes coses per lliure, però els que ho fem de manera organitzada som <strong>bookcrossers</strong> i fem <strong>bookcrossing</strong>.) Després de totes les mostres de rebuig i horror dels “experts de l’àmbit implicat” (<a href="http://www.bookcrossing-spain.org/phpBB2/viewtopic.php?t=19959">fil sencer aquí</a>), envien un altre missatge, dia 29 de setembre de 2008, que diu això:<br /></div><blockquote><p align="justify">Benvolguts,<br /><br />Tenint en compte els comentaris que ens vau fer arribar sobre les alternatives catalanes per a <em>bookcrossing</em> i <em>bookcrosser</em>, en la reunió del Consell Supervisor de dijous passat es va descartar la possibilitat de substituir els manlleus de l’anglès per les denominacions catalanes <em>lliurellibrisme</em> i <em>lliurellibrista</em> o <em>allibrament</em> i <em>allibrador</em>. Entenem que el bookcrossing és un moviment internacional, coordinat per un únic lloc web i, en conseqüència, és ben normal que us sentiu identificats amb la denominació anglesa.<br /><br />Tot i així, cal tenir present que en altres llengües es documenten formes que conviuen amb l’anglicisme: per exemple, en francès s’ha proposat la denominació <em>passe-livres</em> i en italià, <em>passalibro</em>. Paral·lelament, doncs, el Consell Supervisor es planteja la possibilitat de normalitzar una denominació catalana com <em>passallibres</em>, tant per a fer referència a l’activitat com als practicants, que pugui conviure amb l’anglicisme i que pugui ser útil i fer-se servir en certs contextos, sense que això impliqui desbancar completament la forma anglesa. Abans que res, però, ens agradaria tornar-vos a demanar la vostra opinió. Què us sembla aquesta opció que proposem? No creieu que la forma <em>passallibres</em>, segurament menys agosarada que les denominacions catalanes que us proposàvem en el nostre primer missatge, té més possibilitats d’implantació? No us sembla que <em>passallibres</em> és una denominació molt descriptiva de l’activitat?<br /><br />Altra vegada, us agraïm per endavant la col·laboració i esperem els vostres comentaris.<br /><br />Ben cordialment,<br /><br />Marta Sabater<br />Àrea de Neologia i Normalització<br />Termcat<br /></p></blockquote><p><br />No volieu brou? Idò dues tasses!<br /><br />Evidentment, ningú va col·laborar ni comentar res. Potser perquè ja s’havia dit tot el que s’havia de dir, però ells com si sentissin ploure.<br /><br />Finalment, dia 10 de febrer de 2009 es despengen amb aquest altre missatge:<br /></p><blockquote><p align="justify">Benvolguts,<br /><br />Em plau de comunicar-vos que en la reunió del Consell Supervisor de 16 d'octubre de 2008 es va fixar la forma <em>passallibres</em> (paral·lela al francès <em>passe-livres</em> i a l'italià <em>passalibro</em>) com a alternativa als manlleus <em>bookcrossing</em> i <em>bookcrosser</em>.<br /><br />S'ha optat per aquesta alternativa perquè és una denominació totalment descriptiva de l'activitat, aplicable també als practicants, que pot conviure amb l’anglicisme sense problemes i que pot ser útil i fer-se servir en certs contextos.<br /><br />De fet, tenint en compte que la denominació bookcrossing és la més estesa internacionalment, també s'ha fet constar el manlleu de l'anglès en la nota del terme.<br /><br />La fitxa completa d'aquests termes pot consultar-se al web del TERMCAT(www.termcat.cat), a través del Cercaterm.<br /><br />Ben cordialment,<br /><br />Marta Sabater Berenguer<br />Àrea de Neologia i Normalització<br />TERMCAT, Centre de Terminología<br /></p></blockquote><div align="justify"></div><div align="justify">Ara resulta que la cosa que es fa es diu igual que la persona que la fa. El passallibres fa passallibres. Sona una mica estrany. Només una mica, eh? I el verb... <em>passallibrar</em>? o <em>llibrepassar</em>?<br /><br />No em direu que no siguin ganes de tocar els nassos! Jo, personalment, m'ho crec encara menys que allò de l’assecador de cabells (els meus cabells no contenen aigua i, per tant, no s’han d’assecar, com a molt s’han d’eixugar quan estan banyats), allò de l'assecador de la roba (sí, les fibres de la roba tampoc no tenen massa aigua) i allò del bloc. Ja poden dir missa i inventar neologismes, que jo faré la meva.<br /><br />Això sí, si la gent que allibera llibres i no és membre de BookCrossing vol dir que <em>passallibra </em>o es vol definir com <em>passallibres</em>, genial. Però és que nosaltres mai hem passat llibres... </div><p align="justify">Ara ja sabem com és que neixen les paraules... o els "palabros", que diria en Ramoncín. Sembla que hem assistit a un part sense fer-ne comptes.<br /><br />I, per favor, que qualcú m'expliqui com és que es pot dir "caldo", però no queda bé manllevar això de bookcrossing de l'anglès, quan per dir "caldo" en català sempre hem tingut la paraula "brou", i quan això de bookcrossing té exactament l'edat del lloc web del mateix nom, i quan encara no fa cinc anys que la paraula en qüestió es va incloure al Concise Oxford English Dictionary amb la següent definició: "n. the practice of leaving a book in a public place to be picked up and read by others, who then do likewise". Bé, ja sé que si cerques "caldo" al diccionari et remet a "brou", però la paraula hi és, i enlloc diu que sigui un manlleu del castellà... i posaria messions que <strong>bookcrossing</strong> i <strong>bookcrosser</strong> no hi seran mai, al diccionari! </p><p align="justify">I una cosa més... qualcú em pot explicar com és que resulta més acceptable fer aquestes mangarrufes amb les paraules i establir paral·lelismes amb el francès o l'italià (en aquest cas tant el francès com l'italià s'han hagut d'inventar la paraula, evidentment) que manllevar el terme de l'anglès? Suposo que deu ser més o menys el que va passar amb el tema del blog i el bloc...<br /></p>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-30461333942303909742009-07-03T00:56:00.003+02:002009-07-03T01:01:22.816+02:00A Baltasar Porcel<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE67X9rR_zJX3hn-jhfEz4_Lg0szJCcNOrCb2QPs6PqXluuEFdUXFcmsC8_Q6ChHPS4pUo40ctgqgkrHGbBhG-rRnYYDWE2XzJWEsqt8ImkS3rl4E4tsW2v2TAXQAP4adgBW2YQA/s1600-h/BaltasarPorcel.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 212px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5354001020868913474" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE67X9rR_zJX3hn-jhfEz4_Lg0szJCcNOrCb2QPs6PqXluuEFdUXFcmsC8_Q6ChHPS4pUo40ctgqgkrHGbBhG-rRnYYDWE2XzJWEsqt8ImkS3rl4E4tsW2v2TAXQAP4adgBW2YQA/s320/BaltasarPorcel.jpg" /></a><br /><div align="center">Bon viatge, i gràcies pel que ens has deixat.</div><div align="center"><br />(Imatge generada amb <a href="http://www.wordle.net/">wordle</a> </div><div align="center">a partir dels títols de les obres de Baltasar Porcel.)</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-25780253203643159822009-06-29T04:58:00.019+02:002009-06-29T05:43:50.690+02:00leonard cohen i wordle<div style="TEXT-ALIGN: center"><div style="TEXT-ALIGN: justify"></div><p style="TEXT-ALIGN: justify" class="MsoNormal"><span lang="CA">L'altre experiment d'ahir. Em vaig entretenir ficant les lletres de cadascun dels CDs de <a href="http://www.leonardcohenfiles.com/">Leonard Cohen</a> a <a href="http://www.wordle.net/">wordle</a>. Vaig mantenir el mateix format (color, lletra, direcció de les paraules, nombre de paraules...) per tots els cartells. No deixa de ser curiós veure quines paraules es mantenen, quines desapareixen, quines tornen al cap dels anys, sobretot tenint en compte que el primer àlbum és de 1967 i el darrer de 2004.</span></p><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqCrWGZ5YnBsLjjPt1yh5qxKViKnqDNh47-aDssE-bft7EMajl6JA4XZ932RxU590Gna26R6sthszEbmQqmIlBumdtYEXPfJPzxaboh__0A5WIuNWySkbUR6Hb-Q1EOK6qs7yuCA/s1600-h/SongsofLC67_2.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 170px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352585360308735826" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqCrWGZ5YnBsLjjPt1yh5qxKViKnqDNh47-aDssE-bft7EMajl6JA4XZ932RxU590Gna26R6sthszEbmQqmIlBumdtYEXPfJPzxaboh__0A5WIuNWySkbUR6Hb-Q1EOK6qs7yuCA/s320/SongsofLC67_2.jpg" /></a>Songs Of Leonard Cohen (1969)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmBfaSeVR6MwLbhu8b1eTN2M_2LEFkA1cJ9eisn1Q3AcWUk5HOfci0jWK6otGvBENk5l0ei6aw5ClwfWTMiim7A77rWggWv5cGGJs6RecYOPUe1Plw4xNB4xbQYZOaCzstpq6UpQ/s1600-h/SongsFromARoom69_2.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 219px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352584849687236770" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmBfaSeVR6MwLbhu8b1eTN2M_2LEFkA1cJ9eisn1Q3AcWUk5HOfci0jWK6otGvBENk5l0ei6aw5ClwfWTMiim7A77rWggWv5cGGJs6RecYOPUe1Plw4xNB4xbQYZOaCzstpq6UpQ/s320/SongsFromARoom69_2.jpg" /></a>Songs From A Room (1969)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHzGwgerNVQn7r31HZYrBzn6CpS67PzAxKPwkJHFNey7e6T0TtJlL5qG0VkEpOyVh8BBm7GIIQLRDsd53FO2JvxNeCEGOlXSRNED3IarYaW9x8b2rJFH2tesIVcA5NlXZbsI3iCg/s1600-h/SongsOfLoveAndHate71.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 197px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352584403032792146" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHzGwgerNVQn7r31HZYrBzn6CpS67PzAxKPwkJHFNey7e6T0TtJlL5qG0VkEpOyVh8BBm7GIIQLRDsd53FO2JvxNeCEGOlXSRNED3IarYaW9x8b2rJFH2tesIVcA5NlXZbsI3iCg/s320/SongsOfLoveAndHate71.jpg" /></a>Songs Of Love And Hate (1971)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYWPWjp_0fGPFpL4VEyCa1hO8fRRyBGb5hN-uIPMpxQTaT7UzPNDSrePi-QOQW4WRzspGhf0lSd6ejrsi3h_pt0RWxk5cbbnzINf_1n-eHoHVdF5uvTrkMuk96HOUjNREvrbQkPA/s1600-h/LiveSongs73.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 198px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352584077291750882" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYWPWjp_0fGPFpL4VEyCa1hO8fRRyBGb5hN-uIPMpxQTaT7UzPNDSrePi-QOQW4WRzspGhf0lSd6ejrsi3h_pt0RWxk5cbbnzINf_1n-eHoHVdF5uvTrkMuk96HOUjNREvrbQkPA/s320/LiveSongs73.jpg" /></a>Live Songs (1973) </div><div style="TEXT-ALIGN: center"><br /> </div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWipiyKB7isSCtjCatOw8nobLveDPipWHqODbu4Uzr2MEllm2IiT4pi6kflBEaNc4uD-vJKasRQ2K4dVb4QwKFfnzjkpO8aTEPLMveJ4qUxNI5gwIZrBI6g1XCurHfHjit2k1U9w/s1600-h/NewSkin74.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 211px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352583091951976642" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWipiyKB7isSCtjCatOw8nobLveDPipWHqODbu4Uzr2MEllm2IiT4pi6kflBEaNc4uD-vJKasRQ2K4dVb4QwKFfnzjkpO8aTEPLMveJ4qUxNI5gwIZrBI6g1XCurHfHjit2k1U9w/s320/NewSkin74.jpg" /></a>New Skin For The Old Ceremony (1974)<br /></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUH0a5TBordzYwbbFWn0h_LSxuEdg3aKPs1tmAUz1oUyDT8OVfrnXhOGMx62wWsDItULBzk4G4EVFKDQv3-WP7OdyvEBr3e42rX7krLRgEeOmFUBQomNkjE1cS2iApIVWyAU7n_A/s1600-h/DeathOfALadiesMan77.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 182px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352582063991895266" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUH0a5TBordzYwbbFWn0h_LSxuEdg3aKPs1tmAUz1oUyDT8OVfrnXhOGMx62wWsDItULBzk4G4EVFKDQv3-WP7OdyvEBr3e42rX7krLRgEeOmFUBQomNkjE1cS2iApIVWyAU7n_A/s320/DeathOfALadiesMan77.jpg" /></a>Death Of A Ladies' Man (1977)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4jsaoB_Gi-9UPaeg_JdTbp1niuUYbG7D6xE9xH79Gou9APJcRTtJq6TD5tDVeQRlwmdjmSoGTUrehVFsH6vMLpsQfMPtNVHF_CzaMDPMXVLUH9Kuq2e2rDPZ9QIGUUdmElzAWXQ/s1600-h/RecentSongs79.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 167px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352581764472101858" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4jsaoB_Gi-9UPaeg_JdTbp1niuUYbG7D6xE9xH79Gou9APJcRTtJq6TD5tDVeQRlwmdjmSoGTUrehVFsH6vMLpsQfMPtNVHF_CzaMDPMXVLUH9Kuq2e2rDPZ9QIGUUdmElzAWXQ/s320/RecentSongs79.jpg" /></a>Recent Songs (1979)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Z3VT9PKRHbLCxPJL9rWpa7rEvNfBB7e-ckEJEf8YA9N3NMJadsNB-xMmsoS6SEfke0P8Ucxl63noTC1EJYezNYCPnj3v5DZpXYweNPNcQgLYDWYj-8PBbaOvOFGanhFwVsLdCw/s1600-h/VariousPositions85.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 211px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352581460181143058" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Z3VT9PKRHbLCxPJL9rWpa7rEvNfBB7e-ckEJEf8YA9N3NMJadsNB-xMmsoS6SEfke0P8Ucxl63noTC1EJYezNYCPnj3v5DZpXYweNPNcQgLYDWYj-8PBbaOvOFGanhFwVsLdCw/s320/VariousPositions85.jpg" /></a>Various Positions (1985)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzRgHZAuBCiZ0gvY5SUWeiSYWcL4GcOs_pVpwxvMlJw5FD4rom2DZ7ta72TGgO2b2DGW1irRZ-Rj-frNBGG1f5ACZrPTKdfoiSLqqqNvYS8VNKzTRfVrSme-GLE43Y0UXfvtpYOw/s1600-h/ImYourMan88.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 214px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352583613022285298" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzRgHZAuBCiZ0gvY5SUWeiSYWcL4GcOs_pVpwxvMlJw5FD4rom2DZ7ta72TGgO2b2DGW1irRZ-Rj-frNBGG1f5ACZrPTKdfoiSLqqqNvYS8VNKzTRfVrSme-GLE43Y0UXfvtpYOw/s320/ImYourMan88.jpg" /></a>I'm Your Man (1988)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbdY0FPAxjOhOH2Vg52loAx5ZNKXAl-bjBJBlDbwZ0NeL4ssC7d3RlT7hZBYQQD5AgMCgaWtO-MqVyXJIkdWBvxkO8BKv6LughVe_8RD7L1mwnMxJjLJKgy0NoyBt2oF53UhFI3A/s1600-h/TheFuture92.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 170px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352581044679057138" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbdY0FPAxjOhOH2Vg52loAx5ZNKXAl-bjBJBlDbwZ0NeL4ssC7d3RlT7hZBYQQD5AgMCgaWtO-MqVyXJIkdWBvxkO8BKv6LughVe_8RD7L1mwnMxJjLJKgy0NoyBt2oF53UhFI3A/s320/TheFuture92.jpg" /></a>The Future (1992)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrU9vP8-PKpOehnf98tjRJXH3EnM9bMFdMPaQPt8ulOY-Ck3uBAIJmoEkeQtDhKM-cQ79RmTyhUI1QCmTVD3cQ6xOuQjzKcSCESSFUCpyPjN_uRmbLAsKu5sqlO5QL7rH0YQ1XwQ/s1600-h/CohenLive94.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 206px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352580678531905586" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrU9vP8-PKpOehnf98tjRJXH3EnM9bMFdMPaQPt8ulOY-Ck3uBAIJmoEkeQtDhKM-cQ79RmTyhUI1QCmTVD3cQ6xOuQjzKcSCESSFUCpyPjN_uRmbLAsKu5sqlO5QL7rH0YQ1XwQ/s320/CohenLive94.jpg" /></a>Cohen Live (1994)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9BQ3w1EVEN82fEMkRY4xKCfsCrPiOVhxQakT8m_bvPKnjmZKSRd7HpvfUxgCbIGgzhQup-kCWb1iN4qAXOgtysuI3Te7tUorzlvcNtJ-f5TjPAEqi9uPbCM59bSSM4MxbF3hIRg/s1600-h/TenNewSongs01.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 217px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352580344512123282" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9BQ3w1EVEN82fEMkRY4xKCfsCrPiOVhxQakT8m_bvPKnjmZKSRd7HpvfUxgCbIGgzhQup-kCWb1iN4qAXOgtysuI3Te7tUorzlvcNtJ-f5TjPAEqi9uPbCM59bSSM4MxbF3hIRg/s320/TenNewSongs01.jpg" /></a>Ten New Songs (2001)<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgEJ9eQ4kx0Rhlssl2Nocr9O5VgDNTY0za86sqeWjy9gXVFQ70vFccWN2eyR0kxT-8Gbm1js_SvXCMniGUPL6HkHEIQQBBDgtEJ6lZoX8PQMg_C9SadJyFxFXhfRkGSHVjKiyMUg/s1600-h/DearHeather04.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 208px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352580014970924914" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgEJ9eQ4kx0Rhlssl2Nocr9O5VgDNTY0za86sqeWjy9gXVFQ70vFccWN2eyR0kxT-8Gbm1js_SvXCMniGUPL6HkHEIQQBBDgtEJ6lZoX8PQMg_C9SadJyFxFXhfRkGSHVjKiyMUg/s320/DearHeather04.jpg" /></a>Dear Heather (2004)<br /><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify">I, per si algú vol seguir els meus experiments a wordle, aquest és l'enllaç a <a href="http://www.wordle.net/gallery?username=boirina">la meva galeria d'imatges</a>.<br /><br />Ah, una altra cosa: al final no aniré al concert de Leonard Cohen a Palma. Les entrades em semblen carísimes. Si no anés al concert de Lisboa encara m'ho pensaria però, tenint en compte que només dotze dies abans l'hauré vist des de la segona fila del pati de butaques, ni em ve de gust veure'l de molt lluny per un preu raonable, ni tampoc gastar 120€ en una entrada "de les bones". I mai és una entrada, sempre són dues, com a mínim. De fet, m'agradaria molt més anar al concert de Barcelona, que coincideix amb el seu aniversari, encara que només fos per cantar-li allò de <span style="FONT-STYLE: italic">Happy Birthday To You... </span>Ja ho veurem, mai se sap què pot passar d'aquí al 21 de setembre!<br /></div></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"></div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-36805901416411529042009-06-29T04:38:00.005+02:002009-06-29T04:53:39.915+02:00Billie the vision and the dancers<div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:trebuchet ms;font-size:100%;" >L'anunci d'enguany d'Estrella Damm és tan fantàstic com cada any:</span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><div style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/1VRZlSSIrwY&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/1VRZlSSIrwY&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object></span></span></div><span style="font-size:100%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">La cançó és d'un grup suec independent que es diu <span style="font-style: italic;">Billie the vision and the dancers</span>, i és part d'un CD que es diu (m'encanta)<span style="font-weight: bold;"> </span></span></span><span style="font-weight: bold;font-size:100%;" ><span style="font-family:trebuchet ms;">I Was So Unpopular In School and Now They're Giving Me This Beautiful Bicycle</span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">. El cas és que aquest grup té <a href="http://www.billiethevision.com/music.php">un web</a> on es poden descarregar totes les seves cançons.<br /><br />Ah, i ahir em vaig entretenir fent un <a href="http://www.wordle.net/">wordle</a> amb la cançó de l'anunci. Ha quedat així:<br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikYL1VEhOJM7fVpqS6uhNgq9_ZNUtnvxJK4PS2SeqcBuiUbGQG9Vhtvy15LJvXyrHk9fNsQDOL_rESR1MXCG1m-Ptu-85900YV5BOe3cW4JrN1H3l8qzMFJ2aTa3BHjIajawUM1g/s1600-h/summercat.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 238px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikYL1VEhOJM7fVpqS6uhNgq9_ZNUtnvxJK4PS2SeqcBuiUbGQG9Vhtvy15LJvXyrHk9fNsQDOL_rESR1MXCG1m-Ptu-85900YV5BOe3cW4JrN1H3l8qzMFJ2aTa3BHjIajawUM1g/s320/summercat.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5352576375356159810" border="0" /></a></span><br /><span style="" lang="CA"></span></div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-56789466652159294702009-06-29T04:25:00.003+02:002009-06-29T04:37:43.053+02:00balanç<div> </div> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Han passat un parell de mesos des del meu darrer apunt i toca fer balanç. No han passat gaire coses, només he tornat a la feina. Dia setze d’abril vaig dur la paperassa, on hi deia que no em sabria greu fer substitucions, a la Conselleria; dia 22 em van cridar i dia 23 em vaig incorporar a l’institut.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Em van tocar tres grups de primer d’ESO i un grup de quart del qual també n’he estat la tutora, i és d’aquest grup de quart que vull parlar. Sempre hi ha grups amb els que les coses van millor que amb els altres, i aquest ha estat el millor grup que em podia tocar, de debò. Vam connectar a nivell personal i en l’aspecte acadèmic no em puc queixar. La festa de graduació va ser molt maca i molt emotiva, i el sopar de l’endemà també va ser molt divertit.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">I bé, m’he reincorporat amb totes les conseqüències. Dilluns passat vaig començar un curs d’AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera) que acabarà demà. Com sempre, la sensació es d’haver après moltes coses que, malauradament, serà difícil dur a la pràctica. Exemple: Un dels professors ens va mostrar fotos i vídeos de les seves classes a un IES de Cantabria. Tenia una aula per ell, amb prestatgeries i armaris plens de material, un canó de projecció, una pissarra interactiva i 10 alumnes al grup.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Quan penso que aquí s’exigeix tenir un grup “sencer” d’alumnes per fer un Programa Europeu, i que les classes es fan a les aules normals en el cas de la biologia i les ciències socials, i que fa anys que els professors d’anglès hem de passejar tot el material amunt i avall i que sistemàticament sens denega l’aula/matèria per problemes d’encaixar horaris... això, que em sento impotent.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">I parlen de donar un ordinador a cada alumne sense haver pensat en com resoldre els problemes bàsics d’infrastructura que això suposarà, però encara és l’hora de que a algú se li acudeixi que potser no cal, que potser tot seria molt més senzill si a cada aula hi hagués un canó de projecció, un ordinador i una pissarra interactiva.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’altra sensació és que, encara que algunes coses hagin canviat, en el fons tot segueix com sempre. Nosaltres seguim donant classe sense <s>massa</s> mitjans, amb un nombre d’alumnes per classe que no és normal, i els de la Conselleria s’entesten en fer projectes d’innovació pedagògica. I en comencen de nous abans de tenir temps de saber si els darrers que han començat funcionen o no. Ja ho veieu, en el fons tot és com sempre.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Però, que consti, estic contenta. Si és que jo crec que els professors devem ser d’una pasta especial, perquè no és normal això d’estar content sabent el que hi ha, però la majoria estem contents de fer la nostra feina... perquè després ens diguin que no hi ha vocació!<o:p></o:p></span></p>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-78547292957147480922009-04-01T04:00:00.002+02:002009-04-01T04:05:57.156+02:00potser encara n’hi haurà més, i més a prop!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu-LjTrOIjvD2JFHlEXaQc5-iCs9Eyi2ZHfy6HjfZ4I34WjKhkoxUppMbSTvXznnpeYeS2gMOLoyHH4PPPQeVQ7ZDBcaZoew5YlFpUdkJmgh9PP_CkFWtnu-WiTNRpVsNkT9GkJA/s1600-h/lcwt00.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5319537546092786994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu-LjTrOIjvD2JFHlEXaQc5-iCs9Eyi2ZHfy6HjfZ4I34WjKhkoxUppMbSTvXznnpeYeS2gMOLoyHH4PPPQeVQ7ZDBcaZoew5YlFpUdkJmgh9PP_CkFWtnu-WiTNRpVsNkT9GkJA/s320/lcwt00.gif" border="0" /></a><br /><div align="justify">Ahir van arribar les meves dues entrades per al concert de Leonard Cohen a Lisboa, en segona fila i ben al centre, i avui les he anat a cercar a ca ma mare. Hem comentat això del concert, o millor dit, ella m’ha dit que estic com un llum per anar a Lisboa a un concert. I jo li he explicat que el concert només ha posat la data a una cita que tenia amb l’Ana, i que havia quedat en suspens quan vam tornar.<br /><br />La qüestió és que a hora de sopar m’ha telefonat:<br />- Què? Ja ho saps?<br />- Què he de saber?<br />- Qui vendrà a tocar a Palma a l’agost...<br />- També?!?!<br /><br />No estic gens decebuda, ni penedida per haver gastat diners en el concert de Lisboa. Al contrari, em fa molta il·lusió que vingui i tinc clar que si el puc veure també aquí, serà genial, fantàstic i meravellós. Encara que sigui al “mamotreto” aquell del Palma Arena.<br /><br />Això sí, no sé si amb dos concerts de Leonard Cohen en menys de 15 dies hi haurà perill de sobredosi, encara que no ho crec, almenys no en el meu cas.<br /><br />Cal dir que el concert encara no està confirmat, segons m’ha explicat en un correu electrònic l’administrador d’un <a href="http://www.leonardcohenforum.com/">fòrum</a> i un <a href="http://www.leonardcohenfiles.com/">lloc web</a> dedicats a Leonard Cohen. Però sí que és a la llista de concerts en espera de confirmació i s’espera que es pugui confirmat aviat.<br /><br />Ja ho sabeu... potser el mestre ens farà una visita. I si voleu venir de fora de Mallorca, recordeu que a l’agost està tot molt ple i que convé reservar els bitllets i l’hotel d’hora que desprès no hi ha lloc i és tot molt car.</div><div align="justify"><br />Ai, quina il·lusió! </div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-787652039381099692009-03-27T23:34:00.002+01:002009-03-27T23:52:08.492+01:00adéu, Tânia, menuda...<div align="justify">La Tânia ens ha deixat. M'agradaria poder dir alguna cosa, però no puc. Em sap greu. Llegeixo <a href="http://queridasnow.blogspot.com/2009/03/quando-eu-partir.html">la seva carta de comiat</a> i ni tan sols tinc forces per traduir-la. Penso en aquells versos de Miquel Martí i Pol, aquells que sempre em vénen al cap en moments com aquest:<br /><br /><em><strong><blockquote><div align="justify"><em><strong>Ara saps que la mort no és morir-te </strong></em></div><div align="justify"><em><strong>sinó que mori algú estimat.<br /></strong></em></div></blockquote></strong></em><br />No, ara mateix, no puc pensar. Estic massa trista y emprenyada. Em sento indefensa i penso que tot això és una gran injustícia. No em serveix de res haver sabut, aquestes darreres setmanes, que no hi havia res a fer. Una cosa és allò que sabem i una altra, els sentiments. I fa dies que, quan penso en tot això, les dues coses no quadren de cap manera.</div><div align="justify"><br />Em ve de gust aquesta cançó, per la Tânia i per tots els que l’estimàvem:</div><div align="center"><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/bWJZtJqQTMs&hl=es&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/bWJZtJqQTMs&hl=es&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div><div align="justify"><br />Siguis on siguis, Tânia, descansa. Espero que puguis fer totes aquelles coses que no has pogut fer aquí, per la teva malaltia o perquè has estat poc temps amb nosaltres. No ens enyoris molt, que allà on ets tots hi arribarem algun dia. Bones vacances, princesa.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-48839413350496364072009-03-27T03:03:00.005+01:002009-03-27T03:15:49.520+01:00truita de fulles de remolatxa amb grells, ceba i pinyons<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVLJzRAOmZgQs2pITv5XtKxa7O6L4mWCZ6n25dQvmLFOx6zH2MQXVQq1erVPlKwXqs0lPZRSJ0TCLeUI2lwVVwRgB657bk6cVQZFG70ZYjSIceFTqANIMWgKSiia0vLD7NymPaMg/s1600-h/truita01.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317683457627351778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 296px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVLJzRAOmZgQs2pITv5XtKxa7O6L4mWCZ6n25dQvmLFOx6zH2MQXVQq1erVPlKwXqs0lPZRSJ0TCLeUI2lwVVwRgB657bk6cVQZFG70ZYjSIceFTqANIMWgKSiia0vLD7NymPaMg/s320/truita01.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify">La <a href="http://lesreceptesdebajoqueta.blogspot.com/">bajoqueta</a> fa col·lecció de receptes sense gluten i cada mes ens desafia a tots i ens demana la recepta d’un plat. <a href="http://todoslosmeses.wordpress.com/2009/03/15/tortillas-sin-gluten-abril-2009/">Aquest mes la cosa va de truites.</a> Casualment l’altre dia vaig comprar un manat de remolatxes i em vaig demanar com es podrien aprofitar les fulles. L’associació d’idees va ser gairebé immediata: en faria una truita i així podria participar amb un plat original, de creació pròpia, al blog de la bajoqueta!<br /><br />La truita ha sortit bona, que consti. Aquest és l’aspecte que tenia acabada de tallar, però quan encara no sabia que es podia menjar. La ceba torna transparent i agafa el color vermell de la remolatxa.</div><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317682762289318466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 196px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhemK1yDgMXQ5S4UMAzse04laXCOJh8vwP_9HP56AizYveQbYmeHBXgGkR1A0ojC-4oQTCjDp3Pt1kR6l_njWVf0rJp5boYt-w2HxU4X-T4VzOkIl_GRrunvqzBtvTxaQ2v7PZYJg/s320/truita03.jpg" border="0" /><br /><div align="justify"> Ingredients:<br />- Les fulles d’un manat de remolatxes, sense tronxos, rentades i tallades.<br />- La part obscura de 8 grells, tallats a bocins d’un centímetre i mig.<br />- Mitja ceba capolada<br />- Pinyons<br />- 5 o 6 ous<br />- Un raig de nata<br />- Oli de oliva<br />- Sal<br /><br />Primer escalfarem l’oli d’oliva en una paella grossa i hi fregirem els pinyons fins que siguin daurats, després els traurem de la paella i els reservarem. Aleshores posarem la ceba i els grells al foc amb una mica de sal, i els deixarem sofregir fins que comencin a estar blans, llavors hi afegirem les fulles de remolatxa i ho deixarem al foc fins que tot estigui ben tendre. Apagarem el foc, hi afegirem els pinyons que havíem reservat i també hi afegirem sal si cal.<br />Batrem els ous amb un raig de nata. Després mesclarem les verdures amb els ous batuts. Posarem oli en una paella més petita i quan sigui ben calent hi tirarem la mescla d’ous i verdures. Farem que cogui a foc viu durant un minut, per tal de que agafi color per fora i després ho tindrem una estona a poc foc perquè cogui per dins. Girarem la truita i repetirem el procés, primer a foc viu i després a poc foc.<br /><br /></div><div> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317683123729176450" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 239px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6RldvNVRSPoQ0dsb41ONbcYOgBWQV-RVoNZJ83cBBMtfRxkVh3rD1jBdwYc91EXwJ9aMoXF33f-AYgySLqvN3WknKCjpeUdK2oLSKkdDG2e5d4tjFUbHgxwAB9hV8eajoNBR_Q/s320/truita02.jpg" border="0" /><br />Es pot servir amb trossos de remolatxa crua trempada i amb la part blanca dels grells.<br /><br />Què vagi de gust!</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-28336550605692998052009-03-25T04:27:00.003+01:002009-03-25T04:49:19.268+01:00enguany més<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316965371046433666" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4U06I-LjqM9PKmujghjsZoB3w2A0ffUFQRhjTDCr4ry31y5vb9k6sy0-dJIqrU5jCAuGs1-vCUYI_xC3nHK75VkUIXUOqEj_J0P0vqwhL243Q8x6DzPshhDH_NdZ-w2D-KnrNQA/s320/tourposter2.jpg" border="0" /><br /><br /><div align="justify">L’<a href="http://palavrasdosoutros.blogspot.com/">Ana</a> m’ha escrit per fer-me saber que tinc una cita a Lisboa el 30 de juliol. Molt misteriosa ella. Com a única explicació m’ha deixat <a href="http://ipsilon.publico.pt/Flash/texto.aspx?id=226543">aquest enllaç</a>.<br /><br />Idò sí. Resulta que tinc una cita ineludible a Lisboa el 30 de juliol. Ves per on. L’any passat va ser memorable i enguany no m’ho penso perdre.<br /><br />Demà mateix començaré a reservar bitllets d’avió i entrades pel concert. He vist que també actuarà el 31 a Gijón, però... a Gijón no hi ha l’Ana. L’any passat vam estar plegades un parell d’hores a la terrassa d’un bar a la vora del Tejo i crec que per les dues la trobada va tenir gust de poc. De fet, quan vam tornar a viure a Mallorca ja va quedar clar que algun dia faria una escapada a Lisboa per poder tornar-la veure. I és que fa ràbia conèixer algú amb qui connectes i no tenir temps de més.<br /><br />Si quan vaig anar a veure Leonard Cohen a l’Auditòrium l’any 88 algú m’hagués dit que el veuria una altra vegada a Lisboa el 2008, no m’ho hauria cregut. Això sí, des del concert de l’any passat tenia l’esperança de que tocaria una altra vegada, potser en un recinte tancat, més a prop... I més a prop no ho és. Però és un recinte tancat i és un lloc on hi tenia feines pendents. Què més vull?<br /> I si resulta que toca més a prop no es descarta la idea d’anar-hi. Quan es tracta de Leonard Cohen no descarto mai res.</div><div align="justify"><br /><br /> </div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316965634281531810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 236px; CURSOR: hand; HEIGHT: 209px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNj206o7sil_2Cwzw5BMikUGfBy2WGsQERTgky37BhGxEpQGO9dKMieoiyp0z8mIMONRsBVdzMiT9D3nWZtXMK0E9Xbgf4vA90wmiNznXSf0mhVpEyM7R4HuGC9WBAzMLn-J8lgA/s320/londondvd.jpg" border="0" /><br /><p align="justify">I si algú té moltes ganes de fer-me feliç i no sap què regalar-me... l’home ha decidit fer feliços els seus fans i ha tret un doble CD i DVD amb el concert de Londres del 17 de juliol de l’any passat. Segur que és una meravella.</p><p align="justify">Ai, quina il·lusió que em fa tot plegat!</p>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-83934117616355121222009-03-18T16:15:00.002+01:002009-03-18T16:22:58.276+01:00per tot això...<a href="http://laslinces.blogspot.com/"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314546944036719810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 192px; CURSOR: hand; HEIGHT: 209px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAIxQ6Et2ycSJYR9rzMcowlQTrhA6RDO5XrIKwLZ5FhQuxLfudiqQRhgTHgJYQvdQg3XZUKjTAq2A4lelU7vROa-AqwztbLI7cMet4PvkcrfBEppa3GfMQushd7lEc7tyBEfjSVA/s320/linces.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Perquè crec que els qui governen tenen el deure de fer lleis per a tots els ciutadans, tinguin les creences que tinguin.</div><div align="justify">Perquè crec que cada dona ha de tenir l'opció de decidir per ella mateixa.</div><div align="justify">Perquè crec que cada religió ha d'ensenyar el que vulgui als seus seguidors, sense intentar manipular l'opinió pública amb campanyes demagògiques.</div><br />I per més coses.<br /><br /><a href="http://www.donesenxarxa.cat/">http://www.donesenxarxa.cat</a><br /><a href="http://laslinces.blogspot.com/">http://laslinces.blogspot.com</a><br /><a href="http://apps.facebook.com/causes/249670/54616027">http://apps.facebook.com/causes/249670/54616027</a>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-27502723170979177062009-03-08T17:03:00.001+01:002009-03-08T17:06:16.089+01:00bones vacances, pepe!<div align="center"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/9luFSO63ILo&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&hl=en&feature=player_embedded&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/9luFSO63ILo&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&hl=en&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div><div align="justify"><br />Siguis on siguis, segur que els que t’acompanyen riuen més d’ençà que has arribat.<br /><br />Desprès de veure les mostres d’amor i d’odi cap a la teva persona durant aquesta setmana, tinc clar que m’agradaria que m’estimés la gent que t’estima, i que em preocuparia molt que m’estimés la gent que t’odia.<br /><br />T’enyorarem, molt.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-51983720695858485002009-03-08T16:43:00.006+01:002009-03-08T16:58:45.874+01:00seguim creuant els dits per la Tânia<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAGTwzNJOZi1I6uSlkjlqK0uXpK3QfPuIqi5CVnldJ6AWYNShI-IIzBoA_QqAhsztos3wxoQgVbSoiABiFZwCNXBPbImac_V1dHHH9FaydqlyinyOXfQm88KwPYy2P4Plul7vrUw/s1600-h/hearts.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310845718393199458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAGTwzNJOZi1I6uSlkjlqK0uXpK3QfPuIqi5CVnldJ6AWYNShI-IIzBoA_QqAhsztos3wxoQgVbSoiABiFZwCNXBPbImac_V1dHHH9FaydqlyinyOXfQm88KwPYy2P4Plul7vrUw/s320/hearts.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">La <a href="http://queridasnow.blogspot.com/">Tânia</a> encara és a l'hospital, en coma. Ara ja no només cal un cor per a ella. Ara, a més, caldria un miracle. Va tenir una hemorràgia cerebral i la van haver d'operar d'urgència ja fa setmanes. No es va despertar després de l'operació. Les proves que li han fet no són concloents i sembla que no es pot saber si te molt de dany cerebral o no, però els metges no són gaire optimistes.</div><div align="justify"><br />Jo em passo el dia pensant en ella, esperant que tot surti bé. El problema és que a hores d’ara ja costa saber què vol dir exactament això de “sortir bé”.</div><div align="justify"><br />Per favor, doneu els òrgans. Potser per a la Tânia ja és tard, però segur que hi ha molta més gent que els pot necessitar, i segur que tots tenen una família i uns amics que pateixen tant com nosaltres.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-39503957799631912362009-03-08T16:41:00.000+01:002009-03-08T16:42:33.784+01:00fa gairebé un mes que no dic ni ase ni bèstia...<div align="justify">I ja toca.<br /><br />La veritat és que aquest mes he estat molt enfeinada i força fotuda. L’hèrnia de les lumbars (aquella que només s’operarà quan sigui absolutament necessari i inevitable) m’ho ha fet passar malament. Vaig tenir un pinçament i vaig passar gairebé deu dies sense poder caminar, amb un mal que no em deixava dormir perquè cada vegada que em movia em despertava de mal. Com que justament el pinçament va coincidir amb un retard, només prenia paracetamol, per si de cas. Fins que no vaig veure la prova d’embaràs negativa no vaig prendre res més fort. Això sí, quan vaig poder prendre els remeis habituals va ser qüestió d’un parell de dies.<br />El problema d’aquestes coses que fan mal és que a la llarga arriben a deixar-te rebentada i sense ganes de fer res. No dorms bé, no descanses, i no rendeixes perquè no has descansat, però de dia també fa mal... i el cansament s’acumula. I a més estàs cada dia de més mala lluna.<br />Potser hauria de fer un pensament i anar al metge, que segurament m’enviarà a fer una mica de rehabilitació. Fa mandra, molta... però supòs que ho hauré de fer, quan vagi menys enfeinada. No sé si es nota, però no en tinc gens de ganes. Desprès del que vaig passar, i encara estic passant, amb l’hèrnia de les cervicals (aquella que em van haver d’operar perquè era absolutament necessari i inevitable), reconec que ho estic allargant.<br />Ah, i a més m’han hagut d’arrabassar un queixal del seny. Ara ja només me’n queda un.</div><div align="justify"><br />Bé, i ara que ja he explicat com és que no he dit res, principalment per motius de salut (o més aviat de mal) i de molta feina, explicaré altres coses, però crec que mereixen entrades apart.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-32375039739362862232009-02-13T03:16:00.004+01:002009-02-13T03:33:52.662+01:00els dies passen...<div align="justify">...i fa 10 anys que, com diria l’<a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/2140">amic Biel</a>, en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Sabater">Carles Sabater</a> va partir de vacances. Avui he estat rebostejant per YouTube per veure si trobava alguna de les meves cançons favorites de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sau">Sau</a> i finalment he triat aquesta, segurament perquè “la vida és de veritat”:</div><div align="center"><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/9W_NkkfTFmk&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/9W_NkkfTFmk&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div><br /><strong>PERCENTATGES</strong><br /><br />He marxat de tantes ciutats<br />on m'hagués pogut quedar<br />he deixat a tanta gent<br />que podria haver estimat.<br />No recordo quan vaig començar<br />s'ha fet llarg el camí.<br />Però avui s'ha acabat, estic cansat<br />no vull marxar mai més d'aquí.<br />Ja no tinc temps per somniar<br />ja no tinc forces per lluitar.<br /><br />És que encara no he donat tot el que tinc.<br />És que encara no he perdut tot el que tinc.<br />Aquesta nit vull sentir el batec d'algun cor<br />vull veure demà com surt el sol<br />vull sentir un alè de molt a prop<br />vull oblidar-ho tot.<br />Et donaré el deu per cent del meu amor<br />aquesta nit.<br /><br />El que escric no té cap sentit<br />massa tard, massa sol<br />no tinc sort en aquesta nit<br />i aquest vers mor a poc a poc.<br />He llegit en algun lloc<br />que la vida és de veritat<br />no hem vingut aquí per somniar<br />això ho aprenem més tard.<br />Només fumo molt i dormo poc<br />però avui vull aturar-ho tot.<br /><br />És que encara no he donat tot el que tinc.<br />És que encara no he perdut tot el que tinc.<br />Aquesta nit vull sentir el batec d'algun cor<br />vull veure demà com surt el sol<br />vull sentir un alè de molt a prop<br />vull oblidar-ho tot.<br />Et donaré el deu per cent del meu amor<br />aquesta nit.<br /><br />He sentit la mort de prop<br />viatjant contra la nit<br />la carretera em fa por<br />no puc morir així.<br />Gairebé no puc caminar<br />no puc mantenir-me dret.<br />En quin hotel he de naufragar<br />en quin llit acabaré.<br />Cada dia em sembla el mateix<br />jo et donc tot el que tinc.<br />Però demà hi haurà un altre concert<br />digueu-me què espereu de mi.<br />Fa temps que estic així<br />porto tantes nits sense dormir.<br /><br />És que encara no he donat tot el que tinc.<br />És que encara no he perdut tot el que tinc.<br />Aquesta nit vull sentir el batec d'algun cor<br />vull veure demà com surt el sol<br />vull sentir un alè de molt a prop<br />vull oblidar-ho tot.<br />Et donaré el deu per cent del meu amor<br />aquesta nit.<br /><div align="justify"><br />Només una cosa més. M’agrada molt més la veu d’en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pep_Sala">Pep Sala</a> que la d’en Carles Sabater. De fet, les meves cançons favorites de Sau les canta en Pep (<em>Molt lluny de casa</em> i <em>Amb la meva ombra</em>). Però tots enyorem en Carles. Sobretot avui.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-42882582080757599472009-01-12T02:39:00.005+01:002009-01-12T03:08:13.349+01:00em preocupa molt... però molt<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuLfEKoAsCp7iPXeBwUdlu8Oi4J1Cl7-Qq6-ZX8panwzT_JIBhbClZlIfnMraaIbTo2dy0m0DXvwyYvQ3Evfmq50pWoY8SZ6ukgRNBSdeBTvBRJ6tjhVtV3tHDvOEwfugyunTx8g/s1600-h/heartwish.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290216744463733410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuLfEKoAsCp7iPXeBwUdlu8Oi4J1Cl7-Qq6-ZX8panwzT_JIBhbClZlIfnMraaIbTo2dy0m0DXvwyYvQ3Evfmq50pWoY8SZ6ukgRNBSdeBTvBRJ6tjhVtV3tHDvOEwfugyunTx8g/s320/heartwish.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">El que més m'ha preocupat aquestes darreres setmanes ha estat la salut de la <a href="http://pikenatonta.blogspot.com/">Tânia</a>, o <a href="http://www.bookcrossing.com/mybookshelf/snowshoee">Snowshoee</a> per als bookcrossers de tot el món. La Tânia té 26 anys i ja fa temps que pateix una malaltia de cor i que espera un transplantament. El darrer any ha entrat i sortit de l'hospital vàries vegades, però ara la situació ja és molt greu.</div><div align="justify">Abans de les vacances va ingressar a l'hospital pel seu propi peu i ara mateix és a la UCI, sedada i intubada. Se suposa que si empitjora més li posaran un cor mecànic. Jo, sincerament, ja no sé què més esperen que falli per posar-li, però jo no sóc metge, és clar.</div><div align="justify">El cas és que fem l'única cosa que podem fer: pensar en ella, i esperar que arribi el cor, i que ella es posi bé.</div><div align="justify">Una vegada més, els bookcrossers de tot el món han demostrat que són fantàstics: des del fòrum portuguès van fer <a href="http://queridasnow.blogspot.com/">aquest blog</a> de suport, i ja veieu com ha respost la gent.</div><div align="justify">Jo per la meva part vaig fer el mandala que hi ha a dalt, perquè la gent pogués pintar-lo pensant en ella i amb la intenció de que li arribi el cor que necessita.</div><div align="justify">Us convido a enviar energia positiva a la Tânia. La necessita molt.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-69087152512952105392009-01-12T02:37:00.001+01:002009-01-12T02:39:08.672+01:00un apunt llarg, fet de notes petites<div align="justify">Així, com qui no se’n tem, fa gairebé dos mesos que hem tornat. Hem anat tan escopetejats entre la mudança i les festes que no he tingut temps d’escriure res, ni de telefonar gairebé ningú. I crec que ara toca posar-me al dia, deixar unes quantes coses clares, per poder seguir com si res. I és que de vegades costa molt reprendre el fil...<br /><br /><strong><span style="color:#ff0000;">La tornada<br /></span></strong>Tot va anar bé. Encara tenim la casa i l’oficina plenes de trastos i de caixes, i queda molt per fer, però poc a poc ens en sortirem. Al final, el problema dels animals no va ser tan terrible com m’esperava. Vam tornar tots en avió. Una mica caòtic, però tot va anar bé i sembla que s’han adaptat al nou entorn. La cussa, tot d’una que va arribar, va ensumar el sofà i hi va pujar. I ja va estar adaptada. El moix es va torbar una setmana a sortir al carrer. Crec que no es sentia massa segur. Després va començar a venir a passejar amb nosaltres (humans i cans), i encara dura. Ara ja demana que li obrim la porta del carrer, però sembla que li agrada això de venir a passejar amb els humans i els cans i sol venir sempre que sortim, bé, sempre no, només ve de nit. A la caleta ha trobat un arbre on s’esmola les ungles i després es rebolca a l’arena. És tot un espectacle.<br /><br /><span style="color:#99ffff;"><strong>Les festes<br /></strong></span>Han estat poc festes, la veritat. D’ençà de mon pare és mort la cosa no és com abans. I si hi afegim que acabàvem d’arribar i estàvem fins al cap d’amunt de trastos i que molts amics van anar a passar les vacances fora de l’illa... res, això, que hi va haver poca festa.<br /><br /><strong><span style="color:#ff99ff;">El xoc cultural: la tele</span><br /></strong>He d’admetre que m’he quedat totalment al·lucinada mirant la tele. Potser hauria d’explicar que a Portugal gairebé no veia la tele. I quan la veia, era TVCI. I ara m’he trobat amb tots aquests canals (i no en veig ni una quarta part que els meus veïns, que encara hem de fer arreglar l’antena) i, sobretot, tots els estris que vénen de matinada i he tingut una mena de no sé què que m’ha deixat sense paraules. M’ha quedat molt clar que les coses poden canviar molt en pocs anys.<br /><br /><span style="color:#ffff00;"><strong>Nova zona oficial de BookCrossing a Palma<br /></strong></span>Hem decidit obrir una zona oficial de bookcrossing a Palma, a les nostres oficines. Encara he d’organitzar els llibres, però en principi hem decidit que els llibres de la nostra col·lecció permanent estaran disponibles per a la seva consulta. En arribar el moment ja jo farem públic al web, i també posarem una llista de les obres que es podran consultar.<br /><br /><span style="color:#3366ff;"><strong>Faré una xerrada sobre mandales</strong></span></div><div align="justify">M’han convidat a fer una xerrada sobre mandales a un centre de teràpies alternatives de Binissalem. Possiblement serà el mes que ve. Em fa il·lusió. De moment no sé gaire cosa més, però en tenir clar el dia i l’hora ja us ho diré.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-33654062669200221722008-11-09T16:27:00.000+01:002008-11-09T16:28:59.825+01:00empaquetant<div align="justify">Ja fa unes quantes setmanes que no dic ni ase ni bèstia al blog. Estem empaquetant. Ja tenim dates per la tornada. Sí, dates, en plural, que haurem de fer uns quants viatges per deixar-ho tot enllestit.<br /><br />Quan vam anar a parlar amb l’empresa de transports ens van dir que tenien un viatge d’anada a Lisboa el dia 17 i que, si volíem, podíem aprofitar la tornada. Això vol dir que serem a Mallorca dia 20 i que roba, mobles, estris i llibres (sobretot llibres) arribaran dia 21. Nosaltres fèiem comptes de tornar entre finals de novembre i mitjans de desembre, però les coses van com van i haurà de ser abans.<br /><br />Hem resolt el tema dels animals de la manera més senzilla que hem trobat: viatjarem amb tots tres en avió. Sembla que no hi ha problema perquè dos van en bodega i un en cabina. I tampoc no ha estat massa car: el trajecte de tots tres, vuitanta euros.<br /><br />Això sí, primer haurem de viatjar amb el cotxe, deixar-lo a Mallorca, i tornar amb l’avió. I després vindran els de la mudança per acabar d’empaquetar la casa i ficar-la en el camió. I llavors viatjarem amb els bitxos en avió, per arribar abans que la mudança.<br /><br />Ha costat una mica de pena, però al final ho haurem encaixat tot.<br /><br />Quan vaig saber quin dia tornaríem em vaig sentir una mica més descansada. Ja no era només saber que tornàvem però sense tenir res clar. Ja hi havia una data, i les coses a fer es concretaven clarament entorn al dia en qüestió. Després va ser més senzill organitzar tota la resta: decidir quan seria el viatge en cotxe i la tornada en avió, reservar els bitllets, i lligar-ho tot.<br /><br />Ara resten coses més quotidianes i senzilles. Empaquetar. Decidir quines coses venen i quines coses queden. Posar etiquetes a les caixes, sabent per endavant que algunes poden tardar anys a obrir-se. No ho creureu, però les caixes amb els meus CDs de música tornaran tal com van arribar, dins la mateixa caixa. En tot aquest temps no hem estat capaços de trobar un bon lloc per a ells.<br /><br />I quina sort que sempre pensàvem en reciclar! Vam guardar totes les caixes de la mudança, totes les capses de les coses que anàvem comprant, alguns cartrons dels embalatges dels mobles que compràvem... i ara ens ha anat tan bé tenir-ho tot a mà!<br /><br />D’aquí una setmana seré a la carretera, entre Madrid i València. A la nit agafarem el vaixell, arribarem el dilluns al matí i a primera hora de la tarda tornarem en avió. Tot just en arribar haurem de desendollar la nevera i haurem dur els animals a desparasitar, i que la veterinària ompli els certificats de bona salut per viatjar en avió tres dies després. En arribar a Mallorca, una de les primeres coses que haurem de fer serà dur-los al manescal també, perquè faci el registre dels xips de la cussa i el moix. Els primers dies després d’una mudança són els més perillosos. No voldria que em fugissin sense haver registrat el número de xip a Mallorca! Quan vaig arribar a Portugal també va ser una de les primeres coses que vaig fer amb el gos.<br /><br />I desprès... el pitjor. Anar desfent poc a poc tots els paquets, i trobar un lloc per a cada cosa, per a cada llibre...</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-91515609968412800952008-10-18T05:30:00.003+02:002008-10-18T05:52:57.108+02:00twitter i la tornada<div align="justify">M'he apuntat al <a href="http://twitter.com/">twitter</a>. Encara no sé ben bé com funciona ni tampoc si em semblarà interessant, però no es perd res per provar-ho. Hi he trobat gent que conec (o coneixia) i gent que sembla interessant. Els seguiré a veure què passa.</div><div align="justify">D'aquí 36 hores sortirà l'aviò cap a Mallorca i la llista de coses per fer abans de partir és, com sempre, immensa. No sé com ho faig, però sempre vaig de cul abans de partir. I en ser-hi, serà un merder, com sempre. Hem de fer tantes coses, i hem de veure tanta gent... i a més tenim ganes de començar a tirar trastos vells per fer una mica de lloc a l'apartament. I jo, a més, tinc la visita al jutjat, però això, si més no, pot ser divertit i tot.</div><div align="justify">Volem anar a veure els de les mudances també, per demanar pressupost. Ja ni record quan ens va costar la mudança cap a Portugal, però ara tenim moltes més coses per traslladar. Anirem directament a la mateixa empresa de l'altra vegada. Aleshores ja van ser els únics una mica raonables, tant en preus com en capacitat de fer el que necessitàvem i no una altra cosa, així que la cosa està adjudicada per endavant perquè crec que la tornada encara pot ser més complicada que l'anada.</div><div align="justify">Darrerament tot el que faig, dic i pens sempre acaba al mateix lloc, a la tornada a Mallorca. Reconec que el tema m'estressa molt. Tot el temps que no estic fent coses concretes, d'aquelles que exigeixen una dedicació exclusiva, tinc una part del cervell organitzant coses: col·locant mobles, decidint on han d'anar les coses, mesurant espais disponibles, prioritzant.</div><div align="justify">I és que, quan toca ficar tot el que hi ha en una casa de 200 m2 en un apartament de 50 i en una oficina de 70 (tots dos amb mobles a dins), la cosa és complica i cal inventar categories i prioritats. Suposo que hauré de guardar una part important de coses a casa de ma mare. Em convendrà decidir per endavant quines coses no necessitaré de manera immediata per fer paquets separats. I també hauré de decidir quines coses van a l'apartament i quines a la oficina. Serà com fer tres mudances d'una vegada. O quatre o cinc. Perquè una part de les coses vindrà amb el cotxe i després hi ha el tema dels animals...</div><div align="justify">Crec que em val més no pensar-hi més i anar a dormir, que d'aquí a 5 hores sonarà el despertador.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Ah, el meu twitter és <a href="http://twitter.com/boirina">aquest</a>. Per si algú té ganes de seguir una mudança en directe en els pròxims mesos. </div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-3006069804392573642008-10-01T15:32:00.003+02:002008-10-01T15:38:31.060+02:00no voleu surrealisme? idò dues tasses!<div align="justify">Dia 23 de maig ma mare va tenir un accident a l’autovia, devers l’Alcampo de Marratxí. L’altre cotxe implicat el menava un metge que ella coneixia bé perquè, entre altres coses, l’ha operada dues vegades. Quan ma mare va suggerir que truquessin a la Guàrdia Civil, el metge va dir que no, que ell aniria a veure ma mare el dilluns vinent i que ja ho arreglarien. Li va demanar les dades de l’assegurança del cotxe, i ma mare li va donar una còpia del rebut i li va dir que tant el cotxe com l’assegurança estan al meu nom, i li va dir el seu nom. El tal metge va prendre el rebut i va partir. Ma mare, així i tot, va trucar la guàrdia civil i la va esperar amb un conductor d’ambulàncies que havia vist tot el que havia passat.<br /><br />El dilluns vinent el metge no va anar a veure ma mare per arreglar el tema del <em>parte</em>. En el seu lloc hi va anar un home de la seva asseguradora amb un <em>parte</em> fet. No sé exactament que li van dir per fer-la signar, però ella ho va fer. El paper posava que la culpa era seva, o meva, perquè qui constava com a conductor era jo, i no ella. No sé si no duia les ulleres de llegir, si li van fer creure que havia d'anar al meu nom perquè el cotxe és meu o què va passar, el cas és que ella va signar. I quan ho va dur a la nostra assegurança tot dient que no estava d’acord amb allò, li van dir que no hauria d’haver signat, i que en principi haurien de pagar.<br /><br />El cop del nostre cotxe era a la part de darrere i se suposava que això volia dir alguna cosa, però no, de moment vam haver de pagar uns 1300€, i l’asseguradora va pagar el mal del cotxe del metge. Mentrestant ma mare va anar a rehabilitació més d’un mes.<br /><br />Ella cada vegada anava més emprenyada, més encesa i més cremada, perquè sentia que l’havien enganyat i coaccionat. I jo, que poca cosa podia fer, li vaig dir que es prengués tota la història com una lliçó caríssima, però una lliçó al cap i la fi, que segurament la propera vegada que tingués una topada a la carretera no li donaria cap data a l’amo de l’altre cotxe si encara no havia arribat la Guàrdia Civil.<br /><br />També em vaig permetre recordar-li que ja coneixia prou bé la qualitat professional i humana del tal metge. De fet, jo no el vaig denunciar per conducta contrària a l’ètica professional fa 5 anys perquè ella no em va deixar. Us ho explico: aquest home era el traumatòleg de ma mare. Mentre jo era a quiròfan el 5 de maig de 2003, és a dir, mentre un neurocirurgià m’estava operant l’hèrnia de disc de les cervicals, ma mare tenia consulta amb aquest home. Es veu que devia fer mala cara perquè li va demanar si estava bé, i quan ella li va explicar que la seva filla era a quiròfan per una hèrnia de disc l’home es va encendre tot i li va dir que aquestes coses moltes vegades surten malament, i que el meu metge operava per no-res i era un tal i un qual... i ves a saber quantes coses més. La qüestió és que ma mare va sortir plorant de la seva consulta. Quan m’ho va explicar jo el volia denunciar per manca d’ètica professional, però ella no em va deixar. Potser si m’hagués deixat no l’hauria deixat partir del lloc de l’accident...<br /><br />Bé, tornem a la història. El cas és que la setmana passada, mentre érem a Astúries una altra vegada, ma mare va rebre una citació del jutjat. Al meu nom. On se’m cita a mi a comparèixer per a declarar en qualitat de conductora. Ja hi tornem a ser. És a dir, que hauré d’anar al jutjat amb tota la paperassa que em demanen, hauré d’explicar que jo no conduïa el cotxe, que era ma mare, i que jo era a Astúries. Per si m’ho fan demostrar duré el comprovant d’haver passat la ITV de l’altre cotxe a Astúries, els comprovants de les compres amb tarja de crèdit, i la factura del bitllet de la tornada amb vaixell. I suposo que deixaré caure que no entenc com aquest senyor va posar el meu nom al <em>parte</em>, quan coneix perfectament ma mare perquè l’ha operada dues vegades. I afegiré que si s’hagués quedat a esperar la Guàrdia Civil enlloc de sortir per potes potser tot aquest merder no hauria passat. I ja veurem què passa.</div><div align="justify"><br />Ah, i el nom d’aquest famós traumatòleg de Palma, molt aviat, quan tot aquest merder s’hagi resolt.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-2855758108291286272008-09-24T01:22:00.005+02:002008-09-24T01:36:43.311+02:00jo sabia que em descuidava alguna cosa...<a href="http://stores.lulu.com/cuentos_solidarios"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249364114715820082" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPSdNy7IpX7cO_4GX1G5kt5hOf9B7YfzVJLxYKL6Hru5uFoRuu82Mkj6hwXkoOgD4oN4jGnkWRpDQBiMaB18ih9MyWNda6TFTCz21lRRjKq5zF2zdqr9nItgdLo2Hj4NXG44TP9Q/s320/librocsolidarios.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Ja està disponible el llibre de contes en el que he participat. Li diem “llibre solidari” o ens referim als relats amb l’expressió “cuentos solidarios” perquè tots els beneficis aniran directament a Amnistia Internacional.<br /><br />El llibre recull vint-i-quatre relats de setze autors i és pot comprar, tant en versió impresa com en versió electrònica <a href="http://stores.lulu.com/cuentos_solidarios">a Lulu</a>. La descàrrega només val 1,25€, i és per una bona causa. A veure si feu un pensament! </div><div align="justify"><br />La idea que tenim és fer un llibre cada any i sempre de la mateixa manera, donant els beneficis a alguna ONG. </div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-56869770301990882612008-09-23T06:45:00.001+02:002008-09-23T06:47:07.531+02:00el repte del trasllat dels animals<div align="justify">Tenim un moix i dos cans, mascle i femella. A més hem de dur el cotxe i el meu ordinador a Mallorca. M’estimo més dur l’ordinador jo mateixa en el cotxe que enviar-lo en el camió que farà el trasllat. I se suposa que el cotxe, l’ordinador, nosaltres i els animals ja hauríem de ser a Mallorca quan arribés el camió.<br /></div><div align="justify">Tinc la impressió de que en avió només podem dur un animal per passatger. Per si no n’hi hagués prou, el gos pot viatjar en cotxe, però la gossa no hi està acostumada i, a més, tampoc pot quedar sola a casa. Abans vivia al carrer, en manada, i necessita companyia, o nostra o del gos (la cosa és tan exagerada que a la nit no vol quedar sola al menjador i sempre és on hi ha gent, si jo estic treballant és amb mi, i si sóc a dormir també ve al dormitori).<br /></div><div align="justify">I hauríem d’intentar que la cosa no ens sortís per un ull de la cara...<br /></div><div align="justify">Si algú té cap suggeriment, ho agrairé, perquè m’estic rompent les banyes intentant trobar la manera més lògica, eficient i barata de fer-ho.<br /><br /><strong>Notes per als que s’apuntin a trobar la solució:</strong><br />El trasllat és entre el nord de Portugal i Mallorca. En cotxe es pot fer en un dia, però no és recomanable, val més fer nit en algun lloc a mig camí. Per tant, el viatge en cotxe és de dos dies sencers, entre carretera i vaixell. A Mallorca tinc amb qui deixar el gos uns quants dies, però ha de ser el gos. A Portugal els animals poden quedar sols, però no tinc ni idea de com pot reaccionar la gossa sense el gos. De fet, quan marxem queden sols a casa. Una veïna ve a alimentar-los i un veí ve a treure’ls a passejar. Però hi són tots.<br />La gossa és un misteri. No sé com pot reaccionar sense el gos, ni com pot reaccionar en cotxe o en avió. Evidentment, haurà de viatjar dormida, i és millor que viatgi en avió, que així només seran unes quantes hores.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-10385568.post-50495971260570027162008-09-23T06:43:00.002+02:002008-09-24T01:40:36.813+02:00entre dos viatges<div align="justify">Fa devers una setmana que vam tornar d’Astúries i demà hi tornarem, aquesta vegada fins dissabte, i d’ençà que som aquí no he trobat un moment per posar el blog al dia. Bé, aquest blog, perquè sí que he escrit coses a altres blogs. És a dir, que toca fer un petit resum de coses que no he dit i voldria haver dit, abans de que se m’oblidin.<br /><br /><strong>La feina<br /></strong>Anem de bòlit, com sempre. La setmana passada vam ser a Astúries per donar una empenta al <a href="http://www.vessants.net/libros.htm">llibre d’en Jorge</a>, i demà hi tornem si fa no fa pel mateix: dijous el presentarem al club de premsa asturiana de <a href="http://www.lne.es/">La Nueva España</a>.<br />A més, tenim <a href="http://www.vessants.net/projects_es.htm">molts projectes</a>. Aviat publicarem tres llibres més sobre història asturiana medieval, un manual de rus i un llibre d’arqueologia en portuguès. No sé si tindré temps de preparar el nou llibre de mandales que volia fer abans de final d’any o si el projecte haurà d’esperar fins passat cap d’any.<br /><br /><strong>Projectes de futur<br /></strong>Si tot va bé, se suposa que tornarem a viure a Mallorca pel novembre. No sé jo si tindrem temps de tot, però provarem de fer que sigui així. La idea de tornar em provoca emocions una mica contradictòries. Crec que aquests anys a Portugal han estat els més tranquils i relaxats de la meva vida - bé, també hi ha aquells anys que vaig passar a Eivissa... El cas és que tinc ganes de tornar per una sèrie de coses, però al mateix temps no vull tornar, per un altre seguit de motius. No és només que em faci mandra el trasllat d’objectes, mobles, animals i persones (que me’n fa, i molta) ni que em preocupin excessivament les qüestions logístiques, encara que sé que haurem de fer mans i mànigues per traslladar els animals d’una manera lògica i pràctica. (Si algú vol ajudar a resoldre el trencaclosques del trasllat dels animals, a l’apunt següent ho explico.) És una cosa molt més profunda i difícil de definir. Intento pensar en les coses bones que retrobaré, però... és difícil, molt.<br />Intent gestionar tot l’estrès que la situació em provoca amb pràctiques zen, però la cosa no sempre funciona, tot s’ha de dir. Tinc ganes d’escriure un llibre sobre aquesta experiència, i potser en ser a Mallorca podré dedicar una mica de temps a aquest projecte.<br /><br /><strong>Un bon motiu per tornar a Mallorca<br /></strong>Fa molts anys, quan estudiava i encara vivia a casa dels pares, cada nit anava a dormir escoltant la ràdio. Escoltava un programa de Catalunya Ràdio, <a href="http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=1108">La nit dels ignorants</a>, que es va emetre durant molt de temps (jo tinc record d’escoltar-lo a finals dels 80 i començament dels 90, i de no escoltar-lo més quan vaig anar a viure a l’apartament – hi havia una mena de forat negre que no em deixava sintonitzar l’emissora) i que desprès va desaparèixer. Aquests dies he descobert que ha tornat, en el seu horari de sempre, de dilluns a divendres, de 1 a 3 de la matinada. Em baixo els <a href="http://www.catradio.cat/podcast/xml/8/0/podprograma1108.xml">podcasts</a> i l’escolto de tant en tant, però és un programa per escoltar en directe. M’agradarà tornar a escoltar-lo cada nit, abans de dormir.</div>Boirinahttp://www.blogger.com/profile/13819354709947605659noreply@blogger.com4