t'adones, amic

T'adones, company,

que a poc a poc ens van posant el futur

a l'esquena;

t'adones, amic.

T'adones, company,

que ens el van robant cada dia que passa;

t'adones, amic.

T'adones, company,

que fa ja molts anys

que ens amaguen la història

i ens diuen que no en tenim;

que la nostra és la d'ells,

t'adones, amic.

T'adones, company,

que ara volen el futur

a poc a poc, dia a dia, nit a nit;

t'adones, amic.

T'adones, company,

no volen arguments,

usen la força,

t'adones, amic.

T'adones, company,

que hem de sortir al carrer

junts, molts, com més millor,

si no volem perdre-ho tot,

t'adones, amic.

T'adones, company,

t'adones, amic.

Raimon (1972)

Avui he anat a comprar i pel camí escoltava en Raimon. M’ha sobtat aquesta cançó, feia molt temps que no l’escoltava. No deixa de ser trist, molt trist, que ara mateix les coses estiguin, si fa no fa, com quan la va escriure fa trenta-sis anys. I ara fa una estona, mirant el telenotícies he vist que justament avui a actuat a Barcelona. Han donat un petit fragment de l’actuació. Cantava “Jo vinc d’un silenci”. I també és vigent a hores d’ara. I és trist. Molt.