dimecres, de març 25, 2009

enguany més



L’Ana m’ha escrit per fer-me saber que tinc una cita a Lisboa el 30 de juliol. Molt misteriosa ella. Com a única explicació m’ha deixat aquest enllaç.

Idò sí. Resulta que tinc una cita ineludible a Lisboa el 30 de juliol. Ves per on. L’any passat va ser memorable i enguany no m’ho penso perdre.

Demà mateix començaré a reservar bitllets d’avió i entrades pel concert. He vist que també actuarà el 31 a Gijón, però... a Gijón no hi ha l’Ana. L’any passat vam estar plegades un parell d’hores a la terrassa d’un bar a la vora del Tejo i crec que per les dues la trobada va tenir gust de poc. De fet, quan vam tornar a viure a Mallorca ja va quedar clar que algun dia faria una escapada a Lisboa per poder tornar-la veure. I és que fa ràbia conèixer algú amb qui connectes i no tenir temps de més.

Si quan vaig anar a veure Leonard Cohen a l’Auditòrium l’any 88 algú m’hagués dit que el veuria una altra vegada a Lisboa el 2008, no m’ho hauria cregut. Això sí, des del concert de l’any passat tenia l’esperança de que tocaria una altra vegada, potser en un recinte tancat, més a prop... I més a prop no ho és. Però és un recinte tancat i és un lloc on hi tenia feines pendents. Què més vull?
I si resulta que toca més a prop no es descarta la idea d’anar-hi. Quan es tracta de Leonard Cohen no descarto mai res.



I si algú té moltes ganes de fer-me feliç i no sap què regalar-me... l’home ha decidit fer feliços els seus fans i ha tret un doble CD i DVD amb el concert de Londres del 17 de juliol de l’any passat. Segur que és una meravella.

Ai, quina il·lusió que em fa tot plegat!

3 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Està bé deixar pistes per si algú t'ha de fer un regal jajaja.
A mi este home mai m'acabat d'agradar, però veig que a tu si jeje

Boirina ha dit...

Ja tinc les entrades!

Segona fila. Segur que estaré extasiada tot el concert.

L'any passat van ser tres hores drets emmig de 10 mil persones. I des d'aleshores que desitjava tenir l'ocasió de veure'l una altra vegada, asseguda i tranquil·la. Però quan l'home té 74anys les ocasions comencen a ser poques i una s'estima més no fer-se il·lusions. Però ves per on... encara serà veritat. ;)

bajoqueta ha dit...

Ala si que és gran este home, no ho sabia... bueno clar, lo temps passa i no ens n'adonem!
Ja ens faràs una crònica de com ha anat :)