dilluns, de desembre 17, 2007

greixera d’ous, un regust de la infantesa

Ahir quan em vaig despertar feia fred, molt de fred. Vaig pensar que per ventura estaria millor davant els fogons que a qualsevol altre lloc de la casa i, de bon matí, em vaig posar a fer el dinar. Ja feia dies que pensava en la greixera d’ous, un aguiat de verdures i ous bullits, un plat d’hivern, molt antic, però prou lleuger per als gustos moderns.

Mentre feia el dinar pensava en la cuina mallorquina, la de ma mare i la meva padrina, en els ingredients. Recordava quan era petita i veia arribar la veïna amb un paner d’ous o de figues. I un altre dia la padrina m’enviava a veure-la amb un paner d’albercocs o amb un manat d’espàrrecs... Mallorca era una illa molt pobra abans d’arribar el turisme i això es veu en la seva cuina tradicional. La gent de poble vivia sobretot d’allò que tenia a l’hort i dels ous que feien les quatre gallines que tenien, i quan una gallina tornava vella i ja no ponia la mataven per fer brou. Els dies de festa grossa mataven un pollastre per menjar. Durant tot l’any engreixaven un porc amb el que sobrava de la cuina (i amb això també donaven menjar a les gallines) i feien matances en arribar el fred. Els botifarrons i els altres embotits cuinats s’havien de menjar aviat, però del saïm, les llonganisses i les sobrassades que feien per matances en vivien tot l’any. Si hi havia sort i possibles, per Nadal menjaven porcella o indiot i per Pasqua mataven un me. D’aquest me se’n menjaven les costelles i la freixura i per ventura un braç o una cuixa. I de la resta en feien panades, que duraven més i que els homes s’enduien al camp per dinar. Era una cuina de subsistència, una cuina basada en les hortalisses de temporada, però plena de sabors característics. Era la cuina de la meva padrina, de ma mare, la cuina que, ara que la padrina ja no hi és i ara que sóc lluny de ma mare, intento retrobar.

Ahir em va sorprendre el resultat del meu experiment, em va sorprendre retrobar aquell sabor de feia tant temps. Bé, aquí teniu la recepta, tal i com la vaig fer ahir. És un plat molt senzill, sense cap misteri, és veritat, però és tan bo quan fa fred...

Greixera d'ous

Ingredients:
- Una cabeça d’alls
- Una ceba grossa
- Una culleradeta de pebre bord
- Dues tomàtigues de ramellet
- Un parell de fulles de llorer
- Un pastanagó gros
- Un tassó de pèsols esbessonats (poden ser congelats)
- Tres o quatre patates mitjanceres
- Mitja colflori petita
- Dues carxofes
- Un parell de brots de moraduix
- Mitja dotzena d’ous bullits
- Oli i sal

Per començar posarem la cabeça d’alls i la ceba tallada pel llarg dins una greixonera de test amb l’oli i ho sofregirem fins que la ceba comenci a agafar color. Després hi posarem el pebre bord i les dues tomàtigues de ramellet pelades i picades. Ho deixarem sofregir una estoneta. Després hi posarem aigua, sal i llorer i deixarem que cogui una mica. Mentrestant tallarem el pastanagó i pelarem la patata i la tallarem a cantons. Ho afegirem a la greixonera i deixarem que cogui uns deu minuts. Si els pèsols són congelats els podem afegir amb la patata i el pastanagó, si no, els afegirem després, amb la colflori i les carxofes.
Tallarem la colflori i pelarem la carxofa y la tallarem també. Ho afegirem a la greixonera. Deixarem que cogui uns deu minuts més. Afegirem els brots de moraduix i apagarem el foc.
Pelarem i tallarem els ous bullits pel curt i els posarem damunt les verdures abans de servir.

3 comentaris:

Calamity ha dit...

Gracias, he llegado hasta aquí buscando justamente esta receta.
No tengo guisantes, ¿puedo poner habas en su lugar?

Boirina ha dit...

Pues sí. De hecho yo puse guisantes porque era invierno y no había habas tiernas. En primavera suele hacerse con habas tiernas. :)

Anònim ha dit...

Som mallorguina i tal com deis aquesta és la recepta que també es feia a ca nostra però hi afegiem una picada d'ametlles i julivert, si vos ve de gust provau-ho, a noltros ens agrada molt.