Hauria d’escriure més. Bé, deixem-ho en que hauria d’escriure.
En una època de la meva vida no escriure equivalia més o menys a no pensar. Per això, segurament, quan veig que passen els mesos i no he escrit res al blog no puc evitar sentir-me una mica culpable. Com si la vida em passes pel damunt (que m’hi passa, com a tothom) i jo no me’n sentís i em quedés igual, sense reaccionar. Però no, no és que no reaccioni, ni que no pensi ni senti res. El que passa és que hi ha tant per fer, tant per veure, per llegir, per pensar... que de vegades escriure sembla només una redundància.
En una època de la meva vida no escriure equivalia més o menys a no pensar. Per això, segurament, quan veig que passen els mesos i no he escrit res al blog no puc evitar sentir-me una mica culpable. Com si la vida em passes pel damunt (que m’hi passa, com a tothom) i jo no me’n sentís i em quedés igual, sense reaccionar. Però no, no és que no reaccioni, ni que no pensi ni senti res. El que passa és que hi ha tant per fer, tant per veure, per llegir, per pensar... que de vegades escriure sembla només una redundància.
Intentaré escriure, és a dir, pensar en veu alta. Compartir. Un altre cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada