els dies passen...

...i fa 10 anys que, com diria l’amic Biel, en Carles Sabater va partir de vacances. Avui he estat rebostejant per YouTube per veure si trobava alguna de les meves cançons favorites de Sau i finalment he triat aquesta, segurament perquè “la vida és de veritat”:

PERCENTATGES

He marxat de tantes ciutats
on m'hagués pogut quedar
he deixat a tanta gent
que podria haver estimat.
No recordo quan vaig començar
s'ha fet llarg el camí.
Però avui s'ha acabat, estic cansat
no vull marxar mai més d'aquí.
Ja no tinc temps per somniar
ja no tinc forces per lluitar.

És que encara no he donat tot el que tinc.
És que encara no he perdut tot el que tinc.
Aquesta nit vull sentir el batec d'algun cor
vull veure demà com surt el sol
vull sentir un alè de molt a prop
vull oblidar-ho tot.
Et donaré el deu per cent del meu amor
aquesta nit.

El que escric no té cap sentit
massa tard, massa sol
no tinc sort en aquesta nit
i aquest vers mor a poc a poc.
He llegit en algun lloc
que la vida és de veritat
no hem vingut aquí per somniar
això ho aprenem més tard.
Només fumo molt i dormo poc
però avui vull aturar-ho tot.

És que encara no he donat tot el que tinc.
És que encara no he perdut tot el que tinc.
Aquesta nit vull sentir el batec d'algun cor
vull veure demà com surt el sol
vull sentir un alè de molt a prop
vull oblidar-ho tot.
Et donaré el deu per cent del meu amor
aquesta nit.

He sentit la mort de prop
viatjant contra la nit
la carretera em fa por
no puc morir així.
Gairebé no puc caminar
no puc mantenir-me dret.
En quin hotel he de naufragar
en quin llit acabaré.
Cada dia em sembla el mateix
jo et donc tot el que tinc.
Però demà hi haurà un altre concert
digueu-me què espereu de mi.
Fa temps que estic així
porto tantes nits sense dormir.

És que encara no he donat tot el que tinc.
És que encara no he perdut tot el que tinc.
Aquesta nit vull sentir el batec d'algun cor
vull veure demà com surt el sol
vull sentir un alè de molt a prop
vull oblidar-ho tot.
Et donaré el deu per cent del meu amor
aquesta nit.

Només una cosa més. M’agrada molt més la veu d’en Pep Sala que la d’en Carles Sabater. De fet, les meves cançons favorites de Sau les canta en Pep (Molt lluny de casa i Amb la meva ombra). Però tots enyorem en Carles. Sobretot avui.