Aquest cap de setmana he estat entretinguda fent una estora de roba vella per al bany. He fet servir roba que pensava fer servir per fer pedaços d’espolsar: un pijama de cotó, una samarreta de màniga llarga blanca, una altra de color de cel i una samarreta de màniga curta de color blau fosc. L’estora no és excessivament grossa, uns 65 x 45, però com a primer experiment crec que no ha sortit malament.
És molt bona de fer i ret molt. De fet, crec que costa més convertir les peces de cotó en “fil” que no teixir l’estora. El primer que s’ha de fer és tallar els doblecs i els punys de les peces, i després anar-les tallant en espiral de manera que tinguem una trinxa llarguíssima d’un dit d’amplada (si hi ha afegits no passeu pena, i talleu sense por mantenint l’afegit). Amb els pantalons del pijama vaig tallar cada cama per separat i després el cul; amb les samarretes, cada màniga per separat i després el cos.
És molt bona de fer i ret molt. De fet, crec que costa més convertir les peces de cotó en “fil” que no teixir l’estora. El primer que s’ha de fer és tallar els doblecs i els punys de les peces, i després anar-les tallant en espiral de manera que tinguem una trinxa llarguíssima d’un dit d’amplada (si hi ha afegits no passeu pena, i talleu sense por mantenint l’afegit). Amb els pantalons del pijama vaig tallar cada cama per separat i després el cul; amb les samarretes, cada màniga per separat i després el cos.
Quan tenim la roba tallada i en cabdells podem començar a teixir, això sí, amb un ganxet ben gros. Jo he fet l’estora de punt baix agafant la part posterior de la cadeneta perquè així queda més consistent, però potser per fer una bossa seria millor passar el fil per davall tota la cadeneta, perquè així queden uns forats molt macos.
Ara tinc ganes de “trinxar” una funda d’edredó vella per fer una estora per posar davant els fogons, però reconec que em fa molta mandra tallar tant. Ja us ho faré saber si a la fi faig l’estora de funda de nòrdic...
3 comentaris:
M'has fet entrar ganes de fer una estora. Fa molts anys que no faig ganxet. I mira que n'havia fet! M'agradava molt. I com que el metge em va recomanar fa uns mesos que fes alguna activitat manual, he pensat que podria començar amb una cosa fàcil. Ja he fet un cabdell amb un pijama de cotó de colors blavosos.Em sembla que allò que em costarà més serà triar la mida apropiada de ganxet.
Mentre feia el cabdell m'he recordat de la llegenda sobre la fundació de Cartago que ens ensenyaven a escola: com van marcar el perímetre del terreny que els cedien per fer la ciutat fent a tires molt fines una pell de vaca (o de toro, no recordo).
El que jo vaig fer servir era del número 9. Bé, de fet era una agulla de fer calça d'aquelles amb ganxo que vaig tallar, però el ganxet del 9 és igual de gros.
Dues coses:
Cal molta roba per fer poca estora.
No es deixa desfer massa bé, i s'ha d'anar molt en compte.
Quina estora més xula!
Publica un comentari a l'entrada