dijous, de juliol 23, 2009

així neixen les paraules... (i sembla mentida)

Aquests del TERMCAT, voleu dir que hi toquen?

Avui, després de molt de temps, he entrat al fòrum “d’aquí” de BookCrossing. He anat al fòrum en català i (oh, sorpresa!) resulta que hi havia un missatge dels del TERMCAT, que devien tenir poques feines, fent propostes normalitzadores per designar aquesta cosa que fem els bookcrossers, així com per designar-nos a nosaltres. Termes per substituir bookcrossing i bookcrosser, vull dir. El primer missatge era del 8 de setembre de 2008, (sí, he dit que feia molt de temps que no hi anava).

Les primeres propostes eren tan surrealistes i absurdes com lliurellibrisme i lliurellibrista, i allibrament i allibrador. I els verbs derivats per ventura serien lliurellibrar i allibrar, suposo. Collons en tenen, eh? Això que consti. Perquè se n’han de tenir molts per inventar-se aquestes coses. El text íntegre del missatge és aquest:

Benvolguts,

Escrivim aquest missatge des del TERMCAT, Centre de Terminologia, perquè en la darrera reunió del Consell Supervisor (l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana) es van estudiar els termes bookcrossing i bookcrosser amb l’objectiu d’establir-ne les denominacions catalanes més adequades. Temps enrere el TERMCAT ja havia encetat un debat en aquest fòrum sobre aquesta qüestió, però finalment s’ha reprès l’estudi del cas i el Consell Supervisor ha fet dues propostes denominatives: d’una banda, lliurellibrisme i lliurellibrista (per paral•lelisme amb lliurecanvisme i lliurecanvista) i, de l’altra, allibrament i allibrador (en què la supressió de la e de alliberament i alliberador dóna lloc a dues denominacions molt pròximes al substantiu llibre ). En el procés de fixació de la terminologia és imprescindible la participació dels experts de l’àmbit implicat, de manera que us voldríem demanar que ens donéssiu la vostra opinió sobre aquestes propostes. Us semblen adequades? Per quina parella de denominacions us decantaríeu per substituir els anglicismes: lliurellibrisme i lliurellibrista o allibrament i allibrador?

Us agraïm per endavant la col•laboració i esperem els vostres comentaris.

Evidentment, el personal de BookCrossing en general va dir que "i un be negre amb potes rosses", això quan no es declaraven horroritzats per les propostes. (En tot cas els lliurellibristes i allibradors serien els que fessin aquestes coses per lliure, però els que ho fem de manera organitzada som bookcrossers i fem bookcrossing.) Després de totes les mostres de rebuig i horror dels “experts de l’àmbit implicat” (fil sencer aquí), envien un altre missatge, dia 29 de setembre de 2008, que diu això:

Benvolguts,

Tenint en compte els comentaris que ens vau fer arribar sobre les alternatives catalanes per a bookcrossing i bookcrosser, en la reunió del Consell Supervisor de dijous passat es va descartar la possibilitat de substituir els manlleus de l’anglès per les denominacions catalanes lliurellibrisme i lliurellibrista o allibrament i allibrador. Entenem que el bookcrossing és un moviment internacional, coordinat per un únic lloc web i, en conseqüència, és ben normal que us sentiu identificats amb la denominació anglesa.

Tot i així, cal tenir present que en altres llengües es documenten formes que conviuen amb l’anglicisme: per exemple, en francès s’ha proposat la denominació passe-livres i en italià, passalibro. Paral·lelament, doncs, el Consell Supervisor es planteja la possibilitat de normalitzar una denominació catalana com passallibres, tant per a fer referència a l’activitat com als practicants, que pugui conviure amb l’anglicisme i que pugui ser útil i fer-se servir en certs contextos, sense que això impliqui desbancar completament la forma anglesa. Abans que res, però, ens agradaria tornar-vos a demanar la vostra opinió. Què us sembla aquesta opció que proposem? No creieu que la forma passallibres, segurament menys agosarada que les denominacions catalanes que us proposàvem en el nostre primer missatge, té més possibilitats d’implantació? No us sembla que passallibres és una denominació molt descriptiva de l’activitat?

Altra vegada, us agraïm per endavant la col·laboració i esperem els vostres comentaris.

Ben cordialment,

Marta Sabater
Àrea de Neologia i Normalització
Termcat


No volieu brou? Idò dues tasses!

Evidentment, ningú va col·laborar ni comentar res. Potser perquè ja s’havia dit tot el que s’havia de dir, però ells com si sentissin ploure.

Finalment, dia 10 de febrer de 2009 es despengen amb aquest altre missatge:

Benvolguts,

Em plau de comunicar-vos que en la reunió del Consell Supervisor de 16 d'octubre de 2008 es va fixar la forma passallibres (paral·lela al francès passe-livres i a l'italià passalibro) com a alternativa als manlleus bookcrossing i bookcrosser.

S'ha optat per aquesta alternativa perquè és una denominació totalment descriptiva de l'activitat, aplicable també als practicants, que pot conviure amb l’anglicisme sense problemes i que pot ser útil i fer-se servir en certs contextos.

De fet, tenint en compte que la denominació bookcrossing és la més estesa internacionalment, també s'ha fet constar el manlleu de l'anglès en la nota del terme.

La fitxa completa d'aquests termes pot consultar-se al web del TERMCAT(www.termcat.cat), a través del Cercaterm.

Ben cordialment,

Marta Sabater Berenguer
Àrea de Neologia i Normalització
TERMCAT, Centre de Terminología

Ara resulta que la cosa que es fa es diu igual que la persona que la fa. El passallibres fa passallibres. Sona una mica estrany. Només una mica, eh? I el verb... passallibrar? o llibrepassar?

No em direu que no siguin ganes de tocar els nassos! Jo, personalment, m'ho crec encara menys que allò de l’assecador de cabells (els meus cabells no contenen aigua i, per tant, no s’han d’assecar, com a molt s’han d’eixugar quan estan banyats), allò de l'assecador de la roba (sí, les fibres de la roba tampoc no tenen massa aigua) i allò del bloc. Ja poden dir missa i inventar neologismes, que jo faré la meva.

Això sí, si la gent que allibera llibres i no és membre de BookCrossing vol dir que passallibra o es vol definir com passallibres, genial. Però és que nosaltres mai hem passat llibres...

Ara ja sabem com és que neixen les paraules... o els "palabros", que diria en Ramoncín. Sembla que hem assistit a un part sense fer-ne comptes.

I, per favor, que qualcú m'expliqui com és que es pot dir "caldo", però no queda bé manllevar això de bookcrossing de l'anglès, quan per dir "caldo" en català sempre hem tingut la paraula "brou", i quan això de bookcrossing té exactament l'edat del lloc web del mateix nom, i quan encara no fa cinc anys que la paraula en qüestió es va incloure al Concise Oxford English Dictionary amb la següent definició: "n. the practice of leaving a book in a public place to be picked up and read by others, who then do likewise". Bé, ja sé que si cerques "caldo" al diccionari et remet a "brou", però la paraula hi és, i enlloc diu que sigui un manlleu del castellà... i posaria messions que bookcrossing i bookcrosser no hi seran mai, al diccionari!

I una cosa més... qualcú em pot explicar com és que resulta més acceptable fer aquestes mangarrufes amb les paraules i establir paral·lelismes amb el francès o l'italià (en aquest cas tant el francès com l'italià s'han hagut d'inventar la paraula, evidentment) que manllevar el terme de l'anglès? Suposo que deu ser més o menys el que va passar amb el tema del blog i el bloc...

1 comentari:

vigilant ha dit...

He fet més d'una crítica al Termcat però en aquest cas els he de defensar. Si ells només us demanaven l'opinió! I la van tenir en compte quan la gent va contestar a la primera comunicació que van fer als bookcrossistes! Per què no vau contestar a la segona? Què més voleu? O els que us dediqueu a això sou els únics que podeu opinar sobre la manera de dir les coses? L'altra gent no pot dir la seva? Sobre la terminologia especialitzada només –subratllo el només– poden pronunciar-se els especialistes d’aquella especialitat, no els lingüistes ni els terminòlegs generals?

No ha estat el meu cas (no tinc res a dir sobre la qüestió, no l'he estudiada). O sigui, no parlo com a part implicada.

Barrejar aquest episodi (per mi, exemplar per part del Termcat) amb aquella (possible) espifiada de l'assecador de cabells em sembla mala idea.