truita de fulles de remolatxa amb grells, ceba i pinyons

La bajoqueta fa col·lecció de receptes sense gluten i cada mes ens desafia a tots i ens demana la recepta d’un plat. Aquest mes la cosa va de truites. Casualment l’altre dia vaig comprar un manat de remolatxes i em vaig demanar com es podrien aprofitar les fulles. L’associació d’idees va ser gairebé immediata: en faria una truita i així podria participar amb un plat original, de creació pròpia, al blog de la bajoqueta!

La truita ha sortit bona, que consti. Aquest és l’aspecte que tenia acabada de tallar, però quan encara no sabia que es podia menjar. La ceba torna transparent i agafa el color vermell de la remolatxa.

Ingredients:
- Les fulles d’un manat de remolatxes, sense tronxos, rentades i tallades.
- La part obscura de 8 grells, tallats a bocins d’un centímetre i mig.
- Mitja ceba capolada
- Pinyons
- 5 o 6 ous
- Un raig de nata
- Oli de oliva
- Sal

Primer escalfarem l’oli d’oliva en una paella grossa i hi fregirem els pinyons fins que siguin daurats, després els traurem de la paella i els reservarem. Aleshores posarem la ceba i els grells al foc amb una mica de sal, i els deixarem sofregir fins que comencin a estar blans, llavors hi afegirem les fulles de remolatxa i ho deixarem al foc fins que tot estigui ben tendre. Apagarem el foc, hi afegirem els pinyons que havíem reservat i també hi afegirem sal si cal.
Batrem els ous amb un raig de nata. Després mesclarem les verdures amb els ous batuts. Posarem oli en una paella més petita i quan sigui ben calent hi tirarem la mescla d’ous i verdures. Farem que cogui a foc viu durant un minut, per tal de que agafi color per fora i després ho tindrem una estona a poc foc perquè cogui per dins. Girarem la truita i repetirem el procés, primer a foc viu i després a poc foc.

Es pot servir amb trossos de remolatxa crua trempada i amb la part blanca dels grells.

Què vagi de gust!

pastís de fruites vermelles i formatge

Ingredients:

Per a la base:

1 tassa i mitja de farina
¾ de tassa de flocs de civada
¾ de tassa de sucre integral
½ tassa d’avellanes picades
110 g de mantega

Mescleu tots els ingredients per a la base fins que quedi amb textura de miques de pa. Reserveu-ne una tassa per a posar damunt el pastís. Amb la resta heu de cobrir el cul del motlle (millor si és dels que es poden desmuntar) pitjant bé. Poseu el motlle al forn a 180 ºC uns 10 minuts per començar a coure la base.

Per al farciment:

1 tassa aproximadament de fruites vermelles (groselles, gerds, nabius, mores, maduixes...)
¼ de tassa de suc de taronja
2 cullerades de maicena
2 cullerades de sucre

250 g de mascarpone
2 ous
2 cullerades de suc de llimona
½ tassa de sucre

En una cassola poseu les fruites vermelles, el suc de taronja, la maicena i les dues cullerades de sucre. Poseu-ho a mig foc fins que la mescla sigui espessa i estigui bullint i deixeu refredar.

Mescleu el mascarpone, els ous, el sucre i les dues cullerades de suc de llimona fins que quedi suau i untuós.

Poseu el formatge dins el motlle. Després afegiu les fruites vermelles a cullerades. Veureu que cau dins el formatge però no s’hi mescla. Després repartiu la resta de la mescla per a la base per damunt. Torneu a posar al forn, uns 25 minuts, fins que la galeta del damunt s’hagi enrossit.

Jo no l’he ficada a la nevera i crec que és per això que el formatge no s’ha acabat de solidificar. Té un aspecte una mica estrany, però és deliciosa.

Nota: Una tassa equival a 1/4 de litre, o a 20 cullerades rases.

greixonera de poma i ametlla

Ingredients:
Una poma golden grossa
3 ous
1 pot petit de llet condensada
60 cl de llet
75 g d’ametlla crua picada
canyella en pols
margarina per untar

Aquest pastís és molt bo de fer, es fa aviat, i sempre sol sortir bé. La textura és la d’un flam espès. Hem de començar per encendre el forn, de manera que quan sigui l’hora de ficar-hi el pastís estigui a 180º. Després només haurem de pelar i picar la poma i reservar-la. Batrem els ous i els mesclarem amb la llet i la llet condensada (jo la faig servir desnatada), i després hi afegirem la poma, l’ametlla picada i la canyella. Ara ja només caldrà untar una greixonera o una plata una mica fonda amb margarina, posar-hi la mescla i ficar-la al forn. Estarà llest en 50 minuts o una hora. Caldrà anar vigilant. Quan la mescla hagi agafat color daurat i el bastonet de fusta de tota la vida en surti net, la podrem treure del forn. És pot menjar calent o fred. Es pot fer sense ametlla, però el resultat és molt més dolç. De fet l’ametlla és per treure una mica de dolçor. També imagino que es deu poder fer amb altres fruites sempre que no tinguin molt de suc, i també suposo que s’hi poden posar nous o avellanes enlloc d’ametlles. Aniré fent experiments amb altres fruites i ja ho explicaré. En surten 4-8 racions, tot depèn de fins a quin punt agrada el dolç. Si tothom fos com jo, en sortirien 8. Ja m’explicareu si us ha agradat!

greixera d’ous, un regust de la infantesa

Ahir quan em vaig despertar feia fred, molt de fred. Vaig pensar que per ventura estaria millor davant els fogons que a qualsevol altre lloc de la casa i, de bon matí, em vaig posar a fer el dinar. Ja feia dies que pensava en la greixera d’ous, un aguiat de verdures i ous bullits, un plat d’hivern, molt antic, però prou lleuger per als gustos moderns.

Mentre feia el dinar pensava en la cuina mallorquina, la de ma mare i la meva padrina, en els ingredients. Recordava quan era petita i veia arribar la veïna amb un paner d’ous o de figues. I un altre dia la padrina m’enviava a veure-la amb un paner d’albercocs o amb un manat d’espàrrecs... Mallorca era una illa molt pobra abans d’arribar el turisme i això es veu en la seva cuina tradicional. La gent de poble vivia sobretot d’allò que tenia a l’hort i dels ous que feien les quatre gallines que tenien, i quan una gallina tornava vella i ja no ponia la mataven per fer brou. Els dies de festa grossa mataven un pollastre per menjar. Durant tot l’any engreixaven un porc amb el que sobrava de la cuina (i amb això també donaven menjar a les gallines) i feien matances en arribar el fred. Els botifarrons i els altres embotits cuinats s’havien de menjar aviat, però del saïm, les llonganisses i les sobrassades que feien per matances en vivien tot l’any. Si hi havia sort i possibles, per Nadal menjaven porcella o indiot i per Pasqua mataven un me. D’aquest me se’n menjaven les costelles i la freixura i per ventura un braç o una cuixa. I de la resta en feien panades, que duraven més i que els homes s’enduien al camp per dinar. Era una cuina de subsistència, una cuina basada en les hortalisses de temporada, però plena de sabors característics. Era la cuina de la meva padrina, de ma mare, la cuina que, ara que la padrina ja no hi és i ara que sóc lluny de ma mare, intento retrobar.

Ahir em va sorprendre el resultat del meu experiment, em va sorprendre retrobar aquell sabor de feia tant temps. Bé, aquí teniu la recepta, tal i com la vaig fer ahir. És un plat molt senzill, sense cap misteri, és veritat, però és tan bo quan fa fred...

Greixera d'ous

Ingredients:
- Una cabeça d’alls
- Una ceba grossa
- Una culleradeta de pebre bord
- Dues tomàtigues de ramellet
- Un parell de fulles de llorer
- Un pastanagó gros
- Un tassó de pèsols esbessonats (poden ser congelats)
- Tres o quatre patates mitjanceres
- Mitja colflori petita
- Dues carxofes
- Un parell de brots de moraduix
- Mitja dotzena d’ous bullits
- Oli i sal

Per començar posarem la cabeça d’alls i la ceba tallada pel llarg dins una greixonera de test amb l’oli i ho sofregirem fins que la ceba comenci a agafar color. Després hi posarem el pebre bord i les dues tomàtigues de ramellet pelades i picades. Ho deixarem sofregir una estoneta. Després hi posarem aigua, sal i llorer i deixarem que cogui una mica. Mentrestant tallarem el pastanagó i pelarem la patata i la tallarem a cantons. Ho afegirem a la greixonera i deixarem que cogui uns deu minuts. Si els pèsols són congelats els podem afegir amb la patata i el pastanagó, si no, els afegirem després, amb la colflori i les carxofes.
Tallarem la colflori i pelarem la carxofa y la tallarem també. Ho afegirem a la greixonera. Deixarem que cogui uns deu minuts més. Afegirem els brots de moraduix i apagarem el foc.
Pelarem i tallarem els ous bullits pel curt i els posarem damunt les verdures abans de servir.

tacos de berenjena

Ingredientes:
1 cebolla mediana
1 berenjena
1 taza de soja texturizada pequeña
Pulpa de tomate.
Un poco de vino tinto
Aceite de oliva
Cilantro molido
Comino molido
Pimienta de cayena (en la versión que uno prefiera)
Sal
Ajo
Queso rallado
Tomate
Aguacate
Limón
Tortitas para taco

Primero se pone en remojo la soja texturizada en un poco de vino y agua hirviendo. Luego cortamos la berenjena en trocitos (unos 6-8 por rodaja) y la ponemos a reposar en un recipiente con sal. Cortamos la cebolla en trozos no muy pequeños.
Calentamos el aceite en una cazuela de barro. Echamos dos dientes de ajo picados y la cebolla y dejamos que se haga un poco. Entonces lavamos la berenjena con agua, la escurrimos y la echamos también a la cazuela. Dejamos que se haga un poco. Después colamos la soja texturizada y la echamos también a la cazuela. Se puede añadir un poco de aceite si hace falta, pero no mucho, porque la berenjena tiende a absorber todo el aceite que echemos. Se añade un poco de pulpa de tomate y la especias y dejamos que se vaya haciendo removiendo de vez en cuando.
Hacemos una salsa con tomate, aguacate, aceite, zumo de limón y sal. También podemos echar un poco de pimiento verde y cebolla, por ejemplo. Podemos poner picante si queremos (todo dependerá del picante que hayamos echado en el guiso).Finalmente calentamos las tortitas en el horno. Luego las rellenamos con el guiso y echamos queso rallado por encima. Servimos acompañado de la salsa de aguacate.

había que inventar algo...

CHUTNEY DE CALABACÍN Y MÁS COSAS:

Ingredientes:
- algo más de 1 kg de calabacín
- dos manzanas
- 150 ml de pulpa de mango de lata
- un puñado de orejones
- un puñado de pasas
- 450 g de azúcar
- 450 ml de vinagre de sidra
- 2 vainas de cardamomo negro
- 1 palo de canela
- 1 cucharadita de pimienta de cayena molida
- 1 cucharadita de pimienta negra molida
- 2 clavos de olor
- 2 dientes de ajo picados
- 1 cucharada de jengibre picado
- 1 cucharadita de jengibre molido (seco)
- 1 cucharadita de semillas de cilantro

Se ponen a hervir el vinagre y el azúcar. Y se echan las especias. Mientras tanto se pican bastante gruesos el calabacín y la manzana y se añaden al vinagre. Luego se hace una pasta con la pulpa de mango, los orejones y las pasas, y se echa también en la cazuela.
Se deja hervir a fuego lento hasta que tenga consistencia de confitura. Antes de envasar conviene quitar el palo de canela y las vainas de cardamomo.

cocina de emergencia

¿Qué hacer cuando te mueres por un plato de sopa y las infraestructuras no dan para mucho?

Necesitaremos:
- una kettle y un microondas instalados en el salón (o cerca del enchufe que funcione),
- agua,
- un paquete de fideos chinos instantáneos,
- media pastilla de caldo de verduras,
- una ensaladera, o cualquier recipiente que se pueda meter en el microondas,
- espíritu aventurero,
- el cansancio necesario que impida bajar al restaurante a cenar,
- mucha hambre.

Procedimiento:
- Ponemos el agua a hervir en la kettle.
- Echamos los fideos y el caldo de verduras en la ensaladera. Conviene partirlos en ese momento, porque si esperamos a que estén hechos, tendremos que usar las tijeras, y eso no queda exactamente elegante...
- Vertimos el agua hirviendo sobre los fideos, y removemos para que se vayan mezclando con el agua.
- Tapamos y lo ponemos en el microondas a máxima potencia durante dos minutos.
- Añadimos el sobre de condimento que viene con los fideos antes de servir.

El resultado se deja comer aunque el procedimiento y los medios sean un poco cutres.

Nota: Me muero de ganas de trasladarme a la casa nueva y de poder cocinar en condiciones.