fins els nassos de pagar i callar...

Estic fins els nassos de pertànyer a la classe d’imbècils que paga, calla i aguanta. Ara mateix tinc a casa a un jove que m’està “arreglant” la instal·lació de butà. Tinc la cuina dins la cuina i la bombona a fora, cosa que sembla molt més lògica, i sobretot segura, que tenir la bombona dins, en un armari de la cuina, com molta gent. El que va venir abans a “revisar-la” em va dir que ja no bastava que la goma de la cuina a la bombona passés per dins un tub de metall que travessava la paret. Ara resulta que hi ha d’haver “instal·lació” i que la tal instal·lació ha de tenir un tub de metall a dins, amb clau de pas, i un a fora, i després un tub de goma a cada costat, a dins i a fora. I quan li he dit que no volia el tub a la vista m’ha proposat fer un forat a la paret (WTF!). I aquí és quan m’he emprenyat com una moneia, evidentment. Entre altres coses perquè el meu veí té la bombona dins l’armari que hi ha al costat de la cuina, a l’altre costat de la meva paret del passadís. I a tothom li sembla d’allò més segur menys a mi. I els catorze habitants del pis llogat i rellogat que hi ha a l’edifici on viu ma mare tenen no se sap quantes bombones de butà en ves a saber quines condicions i ningú, ni el propietari, tenen collons de saber com està la instal·lació.
Però clar, com que jo pertanyo a la classe d’imbècils que ho volen tenir tot legal i paga, jo sóc un blanc fàcil i ells no. I jo de moment pagaré la instal·lació i deixaré que em foradin les parets i que em deixin un nyerro a la vista, i els altres es veu que no. Això sí, tinc clar que no tinc res millor que fer en tot l’estiu que encalçar aquesta gent. I com ho hagin fet malament, o com m’hagin mentit quant a com cal tenir-ho tot els denunciaré.
Estic farta de tenir el cotxe assegurat i de saber que hi ha una animalada de gent que no l’hi té.
Estic farta de fer el que Repsol i Endesa em diguin sense badar boca. Estic farta de no poder declarar-me insubmisa fiscal perquè les retencions me les fan abans de pagar-me el sou, i prou que s’asseguren de cobrar-me més del que em toca pagar (i si resulta que no en tenen prou, tampoc no tenen cap problema per pujar-me la retenció del 19 al 21 per cent sense avisar primer i per retallar-me el sou unilateralment uns mesos després). I com que tinc dos mesos per dedicar-m’hi, crec que ara mateix començaré a encalçar organitzacions de consumidors, per tal de saber si tota aquesta història que m’han contat és veritat o no, i per denunciar-los si cal.

hauria d'estar empegueïda...

Idò sí. Ara, remenant pel Facebook, m'he adonat que fa més de nou mesos que no escric res en aquest blog, per això dic que hauria d'estar empegueïda. I a més, supòs que ara em toca fer un d'aquells resums, de pinzellada grossa, que faig de tant en tant, concretament quan m'adono que han passat mesos sense haver dit res.

I això que quan vaig començar a fer feina, i em vaig comprar el netbook, i vaig veure que a la sala de profes hi havia wi-fi vaig pensar que així podria escriure al blog en hores buides. Però no, entre que hi ha molta feina, que a l'insti on faig feina fan uns horaris meravellosos, amb molt poques hores buides, i que la resta del temps sempre tenc mil coses a fer, no he escrit res.

Vist a hores d'ara, supòs que vaig quedar una mica saturada de vida virtual intensa quan va passar tot allò de la Tânia. Va coincidir amb un moment una mica difícil per mor de la crisi, que em va fer prendre la decisió de tornar a la feina. Entre el post de la seva mort i el post en el que explicava que havia tornat a la feina només n'hi ha un on explicava el rumor de la vinguda de Leonard Cohen a Palma. Idò això, que no escrivia perquè tenia altres maldecaps.

Després va venir l'estiu, i la calor em tenia tan aixafada que no tenia esma per fer res, i ficar-me a l'habitació de l'ordinador, la més calenta de la casa, no em feia gens de il·lusió; després de l'estiu vaig haver de tornar a la feina, al mateix institut de l'any passat; a l'octubre vam haver de sacrificar la gossa... un disgust mai vist, ja us ho podeu imaginar! El cas és que entre una cosa i l'altra no he passat pel blog, com a molt deia alguna coseta, poca, pel Facebook.

I avui tampoc escriuré el resum d'aquests nou mesos. Diguem que no em convé molt estar davant l'ordinador, perquè el diumenge a la nit sem van despertar les cervicals i ahir la meva metgessa va veure la inflamació tan brutal que em volia fer la baixa. Jo m'hi vaig negar (el final de curs s'acosta i si no puc anar a treballar després la feina s'acumularà i hauré d'anar a les totes, i passo), i aleshores em va posar una injecció de cortisona i em va enviar cap a casa passant abans per la farmàcia per comprar el còctel meravellós de tota la vida: antiinflamatoris, calmants, dos relaxants musculars diferents i un protector gàstric. I ara començ a estar una mica bé, menys marejada, menys lenta i amb menys mal. Però no vull forçar la màquina, que ja està prou atrotinada i per això seré bona nina i me n'aniré a la meva butaca.

I aviat, tan aviat com pugui, escriuré el resum d'aquests nou mesos en un parell (mallorquí, aviso) de posts. ;)

no ofèn qui vol, ni qui pot...

... ofèn qui no es molesta en cercar un traductor,

o qui tradueix a cop de diccionari,

o de traductor automàtic.

Un article interessant sobre això mateix.

així neixen les paraules... (i sembla mentida)

Aquests del TERMCAT, voleu dir que hi toquen?

Avui, després de molt de temps, he entrat al fòrum “d’aquí” de BookCrossing. He anat al fòrum en català i (oh, sorpresa!) resulta que hi havia un missatge dels del TERMCAT, que devien tenir poques feines, fent propostes normalitzadores per designar aquesta cosa que fem els bookcrossers, així com per designar-nos a nosaltres. Termes per substituir bookcrossing i bookcrosser, vull dir. El primer missatge era del 8 de setembre de 2008, (sí, he dit que feia molt de temps que no hi anava).

Les primeres propostes eren tan surrealistes i absurdes com lliurellibrisme i lliurellibrista, i allibrament i allibrador. I els verbs derivats per ventura serien lliurellibrar i allibrar, suposo. Collons en tenen, eh? Això que consti. Perquè se n’han de tenir molts per inventar-se aquestes coses. El text íntegre del missatge és aquest:

Benvolguts,

Escrivim aquest missatge des del TERMCAT, Centre de Terminologia, perquè en la darrera reunió del Consell Supervisor (l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana) es van estudiar els termes bookcrossing i bookcrosser amb l’objectiu d’establir-ne les denominacions catalanes més adequades. Temps enrere el TERMCAT ja havia encetat un debat en aquest fòrum sobre aquesta qüestió, però finalment s’ha reprès l’estudi del cas i el Consell Supervisor ha fet dues propostes denominatives: d’una banda, lliurellibrisme i lliurellibrista (per paral•lelisme amb lliurecanvisme i lliurecanvista) i, de l’altra, allibrament i allibrador (en què la supressió de la e de alliberament i alliberador dóna lloc a dues denominacions molt pròximes al substantiu llibre ). En el procés de fixació de la terminologia és imprescindible la participació dels experts de l’àmbit implicat, de manera que us voldríem demanar que ens donéssiu la vostra opinió sobre aquestes propostes. Us semblen adequades? Per quina parella de denominacions us decantaríeu per substituir els anglicismes: lliurellibrisme i lliurellibrista o allibrament i allibrador?

Us agraïm per endavant la col•laboració i esperem els vostres comentaris.

Evidentment, el personal de BookCrossing en general va dir que "i un be negre amb potes rosses", això quan no es declaraven horroritzats per les propostes. (En tot cas els lliurellibristes i allibradors serien els que fessin aquestes coses per lliure, però els que ho fem de manera organitzada som bookcrossers i fem bookcrossing.) Després de totes les mostres de rebuig i horror dels “experts de l’àmbit implicat” (fil sencer aquí), envien un altre missatge, dia 29 de setembre de 2008, que diu això:

Benvolguts,

Tenint en compte els comentaris que ens vau fer arribar sobre les alternatives catalanes per a bookcrossing i bookcrosser, en la reunió del Consell Supervisor de dijous passat es va descartar la possibilitat de substituir els manlleus de l’anglès per les denominacions catalanes lliurellibrisme i lliurellibrista o allibrament i allibrador. Entenem que el bookcrossing és un moviment internacional, coordinat per un únic lloc web i, en conseqüència, és ben normal que us sentiu identificats amb la denominació anglesa.

Tot i així, cal tenir present que en altres llengües es documenten formes que conviuen amb l’anglicisme: per exemple, en francès s’ha proposat la denominació passe-livres i en italià, passalibro. Paral·lelament, doncs, el Consell Supervisor es planteja la possibilitat de normalitzar una denominació catalana com passallibres, tant per a fer referència a l’activitat com als practicants, que pugui conviure amb l’anglicisme i que pugui ser útil i fer-se servir en certs contextos, sense que això impliqui desbancar completament la forma anglesa. Abans que res, però, ens agradaria tornar-vos a demanar la vostra opinió. Què us sembla aquesta opció que proposem? No creieu que la forma passallibres, segurament menys agosarada que les denominacions catalanes que us proposàvem en el nostre primer missatge, té més possibilitats d’implantació? No us sembla que passallibres és una denominació molt descriptiva de l’activitat?

Altra vegada, us agraïm per endavant la col·laboració i esperem els vostres comentaris.

Ben cordialment,

Marta Sabater
Àrea de Neologia i Normalització
Termcat

No volieu brou? Idò dues tasses!

Evidentment, ningú va col·laborar ni comentar res. Potser perquè ja s’havia dit tot el que s’havia de dir, però ells com si sentissin ploure.

Finalment, dia 10 de febrer de 2009 es despengen amb aquest altre missatge:

Benvolguts,

Em plau de comunicar-vos que en la reunió del Consell Supervisor de 16 d'octubre de 2008 es va fixar la forma passallibres (paral·lela al francès passe-livres i a l'italià passalibro) com a alternativa als manlleus bookcrossing i bookcrosser.

S'ha optat per aquesta alternativa perquè és una denominació totalment descriptiva de l'activitat, aplicable també als practicants, que pot conviure amb l’anglicisme sense problemes i que pot ser útil i fer-se servir en certs contextos.

De fet, tenint en compte que la denominació bookcrossing és la més estesa internacionalment, també s'ha fet constar el manlleu de l'anglès en la nota del terme.

La fitxa completa d'aquests termes pot consultar-se al web del TERMCAT(www.termcat.cat), a través del Cercaterm.

Ben cordialment,

Marta Sabater Berenguer
Àrea de Neologia i Normalització
TERMCAT, Centre de Terminología

Ara resulta que la cosa que es fa es diu igual que la persona que la fa. El passallibres fa passallibres. Sona una mica estrany. Només una mica, eh? I el verb... passallibrar? o llibrepassar?

No em direu que no siguin ganes de tocar els nassos! Jo, personalment, m'ho crec encara menys que allò de l’assecador de cabells (els meus cabells no contenen aigua i, per tant, no s’han d’assecar, com a molt s’han d’eixugar quan estan banyats), allò de l'assecador de la roba (sí, les fibres de la roba tampoc no tenen massa aigua) i allò del bloc. Ja poden dir missa i inventar neologismes, que jo faré la meva.

Això sí, si la gent que allibera llibres i no és membre de BookCrossing vol dir que passallibra o es vol definir com passallibres, genial. Però és que nosaltres mai hem passat llibres...

Ara ja sabem com és que neixen les paraules... o els "palabros", que diria en Ramoncín. Sembla que hem assistit a un part sense fer-ne comptes.

I, per favor, que qualcú m'expliqui com és que es pot dir "caldo", però no queda bé manllevar això de bookcrossing de l'anglès, quan per dir "caldo" en català sempre hem tingut la paraula "brou", i quan això de bookcrossing té exactament l'edat del lloc web del mateix nom, i quan encara no fa cinc anys que la paraula en qüestió es va incloure al Concise Oxford English Dictionary amb la següent definició: "n. the practice of leaving a book in a public place to be picked up and read by others, who then do likewise". Bé, ja sé que si cerques "caldo" al diccionari et remet a "brou", però la paraula hi és, i enlloc diu que sigui un manlleu del castellà... i posaria messions que bookcrossing i bookcrosser no hi seran mai, al diccionari!

I una cosa més... qualcú em pot explicar com és que resulta més acceptable fer aquestes mangarrufes amb les paraules i establir paral·lelismes amb el francès o l'italià (en aquest cas tant el francès com l'italià s'han hagut d'inventar la paraula, evidentment) que manllevar el terme de l'anglès? Suposo que deu ser més o menys el que va passar amb el tema del blog i el bloc...

A Baltasar Porcel

Bon viatge, i gràcies pel que ens has deixat.

(Imatge generada amb wordle

a partir dels títols de les obres de Baltasar Porcel.)

leonard cohen i wordle

L'altre experiment d'ahir. Em vaig entretenir ficant les lletres de cadascun dels CDs de Leonard Cohen a wordle. Vaig mantenir el mateix format (color, lletra, direcció de les paraules, nombre de paraules...) per tots els cartells. No deixa de ser curiós veure quines paraules es mantenen, quines desapareixen, quines tornen al cap dels anys, sobretot tenint en compte que el primer àlbum és de 1967 i el darrer de 2004.

Songs Of Leonard Cohen (1969)

Songs From A Room (1969)

Songs Of Love And Hate (1971)

Live Songs (1973)

New Skin For The Old Ceremony (1974)

Death Of A Ladies' Man (1977)

Recent Songs (1979)

Various Positions (1985)

I'm Your Man (1988)

The Future (1992)

Cohen Live (1994)

Ten New Songs (2001)

Dear Heather (2004)

I, per si algú vol seguir els meus experiments a wordle, aquest és l'enllaç a la meva galeria d'imatges.

Ah, una altra cosa: al final no aniré al concert de Leonard Cohen a Palma. Les entrades em semblen carísimes. Si no anés al concert de Lisboa encara m'ho pensaria però, tenint en compte que només dotze dies abans l'hauré vist des de la segona fila del pati de butaques, ni em ve de gust veure'l de molt lluny per un preu raonable, ni tampoc gastar 120€ en una entrada "de les bones". I mai és una entrada, sempre són dues, com a mínim. De fet, m'agradaria molt més anar al concert de Barcelona, que coincideix amb el seu aniversari, encara que només fos per cantar-li allò de Happy Birthday To You... Ja ho veurem, mai se sap què pot passar d'aquí al 21 de setembre!

Billie the vision and the dancers

L'anunci d'enguany d'Estrella Damm és tan fantàstic com cada any:

La cançó és d'un grup suec independent que es diu Billie the vision and the dancers, i és part d'un CD que es diu (m'encanta) I Was So Unpopular In School and Now They're Giving Me This Beautiful Bicycle. El cas és que aquest grup té un web on es poden descarregar totes les seves cançons.

Ah, i ahir em vaig entretenir fent un wordle amb la cançó de l'anunci. Ha quedat així:

balanç

Han passat un parell de mesos des del meu darrer apunt i toca fer balanç. No han passat gaire coses, només he tornat a la feina. Dia setze d’abril vaig dur la paperassa, on hi deia que no em sabria greu fer substitucions, a la Conselleria; dia 22 em van cridar i dia 23 em vaig incorporar a l’institut.

Em van tocar tres grups de primer d’ESO i un grup de quart del qual també n’he estat la tutora, i és d’aquest grup de quart que vull parlar. Sempre hi ha grups amb els que les coses van millor que amb els altres, i aquest ha estat el millor grup que em podia tocar, de debò. Vam connectar a nivell personal i en l’aspecte acadèmic no em puc queixar. La festa de graduació va ser molt maca i molt emotiva, i el sopar de l’endemà també va ser molt divertit.

I bé, m’he reincorporat amb totes les conseqüències. Dilluns passat vaig començar un curs d’AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera) que acabarà demà. Com sempre, la sensació es d’haver après moltes coses que, malauradament, serà difícil dur a la pràctica. Exemple: Un dels professors ens va mostrar fotos i vídeos de les seves classes a un IES de Cantabria. Tenia una aula per ell, amb prestatgeries i armaris plens de material, un canó de projecció, una pissarra interactiva i 10 alumnes al grup.

Quan penso que aquí s’exigeix tenir un grup “sencer” d’alumnes per fer un Programa Europeu, i que les classes es fan a les aules normals en el cas de la biologia i les ciències socials, i que fa anys que els professors d’anglès hem de passejar tot el material amunt i avall i que sistemàticament sens denega l’aula/matèria per problemes d’encaixar horaris... això, que em sento impotent.

I parlen de donar un ordinador a cada alumne sense haver pensat en com resoldre els problemes bàsics d’infrastructura que això suposarà, però encara és l’hora de que a algú se li acudeixi que potser no cal, que potser tot seria molt més senzill si a cada aula hi hagués un canó de projecció, un ordinador i una pissarra interactiva.

L’altra sensació és que, encara que algunes coses hagin canviat, en el fons tot segueix com sempre. Nosaltres seguim donant classe sense massa mitjans, amb un nombre d’alumnes per classe que no és normal, i els de la Conselleria s’entesten en fer projectes d’innovació pedagògica. I en comencen de nous abans de tenir temps de saber si els darrers que han començat funcionen o no. Ja ho veieu, en el fons tot és com sempre.

Però, que consti, estic contenta. Si és que jo crec que els professors devem ser d’una pasta especial, perquè no és normal això d’estar content sabent el que hi ha, però la majoria estem contents de fer la nostra feina... perquè després ens diguin que no hi ha vocació!

potser encara n’hi haurà més, i més a prop!

Ahir van arribar les meves dues entrades per al concert de Leonard Cohen a Lisboa, en segona fila i ben al centre, i avui les he anat a cercar a ca ma mare. Hem comentat això del concert, o millor dit, ella m’ha dit que estic com un llum per anar a Lisboa a un concert. I jo li he explicat que el concert només ha posat la data a una cita que tenia amb l’Ana, i que havia quedat en suspens quan vam tornar.

La qüestió és que a hora de sopar m’ha telefonat:
- Què? Ja ho saps?
- Què he de saber?
- Qui vendrà a tocar a Palma a l’agost...
- També?!?!

No estic gens decebuda, ni penedida per haver gastat diners en el concert de Lisboa. Al contrari, em fa molta il·lusió que vingui i tinc clar que si el puc veure també aquí, serà genial, fantàstic i meravellós. Encara que sigui al “mamotreto” aquell del Palma Arena.

Això sí, no sé si amb dos concerts de Leonard Cohen en menys de 15 dies hi haurà perill de sobredosi, encara que no ho crec, almenys no en el meu cas.

Cal dir que el concert encara no està confirmat, segons m’ha explicat en un correu electrònic l’administrador d’un fòrum i un lloc web dedicats a Leonard Cohen. Però sí que és a la llista de concerts en espera de confirmació i s’espera que es pugui confirmat aviat.

Ja ho sabeu... potser el mestre ens farà una visita. I si voleu venir de fora de Mallorca, recordeu que a l’agost està tot molt ple i que convé reservar els bitllets i l’hotel d’hora que desprès no hi ha lloc i és tot molt car.

Ai, quina il·lusió!

adéu, Tânia, menuda...

La Tânia ens ha deixat. M'agradaria poder dir alguna cosa, però no puc. Em sap greu. Llegeixo la seva carta de comiat i ni tan sols tinc forces per traduir-la. Penso en aquells versos de Miquel Martí i Pol, aquells que sempre em vénen al cap en moments com aquest:

Ara saps que la mort no és morir-te

sinó que mori algú estimat.

No, ara mateix, no puc pensar. Estic massa trista y emprenyada. Em sento indefensa i penso que tot això és una gran injustícia. No em serveix de res haver sabut, aquestes darreres setmanes, que no hi havia res a fer. Una cosa és allò que sabem i una altra, els sentiments. I fa dies que, quan penso en tot això, les dues coses no quadren de cap manera.

Em ve de gust aquesta cançó, per la Tânia i per tots els que l’estimàvem:

Siguis on siguis, Tânia, descansa. Espero que puguis fer totes aquelles coses que no has pogut fer aquí, per la teva malaltia o perquè has estat poc temps amb nosaltres. No ens enyoris molt, que allà on ets tots hi arribarem algun dia. Bones vacances, princesa.

truita de fulles de remolatxa amb grells, ceba i pinyons

La bajoqueta fa col·lecció de receptes sense gluten i cada mes ens desafia a tots i ens demana la recepta d’un plat. Aquest mes la cosa va de truites. Casualment l’altre dia vaig comprar un manat de remolatxes i em vaig demanar com es podrien aprofitar les fulles. L’associació d’idees va ser gairebé immediata: en faria una truita i així podria participar amb un plat original, de creació pròpia, al blog de la bajoqueta!

La truita ha sortit bona, que consti. Aquest és l’aspecte que tenia acabada de tallar, però quan encara no sabia que es podia menjar. La ceba torna transparent i agafa el color vermell de la remolatxa.

Ingredients:
- Les fulles d’un manat de remolatxes, sense tronxos, rentades i tallades.
- La part obscura de 8 grells, tallats a bocins d’un centímetre i mig.
- Mitja ceba capolada
- Pinyons
- 5 o 6 ous
- Un raig de nata
- Oli de oliva
- Sal

Primer escalfarem l’oli d’oliva en una paella grossa i hi fregirem els pinyons fins que siguin daurats, després els traurem de la paella i els reservarem. Aleshores posarem la ceba i els grells al foc amb una mica de sal, i els deixarem sofregir fins que comencin a estar blans, llavors hi afegirem les fulles de remolatxa i ho deixarem al foc fins que tot estigui ben tendre. Apagarem el foc, hi afegirem els pinyons que havíem reservat i també hi afegirem sal si cal.
Batrem els ous amb un raig de nata. Després mesclarem les verdures amb els ous batuts. Posarem oli en una paella més petita i quan sigui ben calent hi tirarem la mescla d’ous i verdures. Farem que cogui a foc viu durant un minut, per tal de que agafi color per fora i després ho tindrem una estona a poc foc perquè cogui per dins. Girarem la truita i repetirem el procés, primer a foc viu i després a poc foc.

Es pot servir amb trossos de remolatxa crua trempada i amb la part blanca dels grells.

Què vagi de gust!